Avui, després d’alguns anys de no fer-ho, he vist passar l’Home dels Nassos pels carrers de Tarragona. Ens ha obsequiat amb caramels esponsoritzats per Pintura i Decoració “La Moderna”, fundada el 1926. Sense gluten i etiquetats en català: tots contents.
L’home amb tants nassos com dies té l’any ens convida a acomiadar-lo i aixi ho farem en poques hores. També saludarem el nou. Serà realment nou o només de xifra? Els averanys no són bons (crisi econòmica, marejos catalanistes, cansament i desil·lusió…), però m’he fet el propòsit de ser més optimista amb tot. No de deixar de fumar (perquè no fumo), ni aprendre anglès (what?), ni perdre quilos (que sempre tornen): m’he proposat il·lusionar-me més amb tot. Estic cansat de sentir que res no funciona, que tot està malament, que no hi ha manera de solucionar res, i estic cansat de sentir-ho dels polítics, dels periodistes, dels opinadors, dels “intel·lectuals”… i també dels blocaires. Algú em farà costat?
En l’esperança de veure la llum del final del túnel, desitjo a tots els lectors de “Les aigües turbulentes” un FELIÇ ANY 2009.
[A la imatge, rellotge de l’edifici de la Chartreuse, de Tarragona]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
fa temps vaig decidir mirar la cara bona de qualsevol situació (he de dir que a vegades no es fàcil), ser optimista i feliç.
i t’asseguro que si t’ho proposes, ho aconsegueixes.
salut