La corrupció fon la popularitat de Camps
«Un règim profundament autoritari, que es basa en el control de la informació i en un conflicte d’interessos gran com una casa que l’esquerra mai no ha sabut resoldre.»
Vet ací una de les petites descripcions del Govern valencià, de la Generalitat valenciana mateix, a mans del pp. «Fóra suficient de no votar-los.»
Però la societat està anestesiada, els valencians estan faves o són faves? perquè els mitjans, la televisió, la ràdio, els diaris escrits, sempre han estat en favor de la dreta i d’espana. I sobretot, que tots plegats, aquests mitjans, semblen dominats pel nino Camps i el seu aparell (el polític, naturalment). Que és el mateix que dir que domina la comunicació i la corrupció. El problema valencià ve de lluny, i s’hi ha instal·lat tan pregonament que no hi ha eixida. Almenys no hi ha una eixida pacífica.
Tot plegat, i barrejat, són paraules de Barbara Spinelli, periodista i lluitadora pels drets civils, parlant d’aquell mafiós magnat de Berlusconi, després que milers de dones li han cantat les quaranta, malgrat que no s’han atrevit a tallar-li els collons. Jo he gosat de fer un paral·lel, una semblança a la italiana del cas valencià.
Perquè nosaltres tenim un paral·lelisme bessó, gairebé idèntic, amb el cas Italià. Si canviem putero per beat (un detall que la pederastia cristiana ja ens sabrà perdonar), la resta val pels dos costats com dues gotes d’aigua. Quina és la nostra solució, contra aquesta dissortat PPP que ens governa? (que Camps no no és tot el problema, lamentablement). No ho sabem, potser que no no tenim cap solució; almenys a curt termini, els propers deu o quinze anys, per posar uns números que caben en les mans.
Allò que apunta la fundadora de La Republica o de l’Stampa, no ho sé, no és cap broma: «la solució és un comité d’alliberament semblant a aquell que es va crear després del feixisme de 1945.» Ella s’hi refereix a Itàlia i a Berlusconi.
Per la democràcia no ho tombarem. A València, no. Les màfies, després de tants anys de dictadura, i després d’aquests anys de simulació democràtica, han sabut adaptar-se i crear tot de subterfugis difícils de desemmascarar. N’hi ha centenars de casos, de milions d’euros furtats, de desenes d’imputats que es neguen a declarar davant els jutges sense que els passe res. Res de res.
La italianització valenciana és pitjor que no ens pensem. Al nord, d’Itàlia almenys, sembla que hi ha veritables ciutats, gent culta i assenyada. Ciutats verament artístiques. Pobles que són un pur art. Els valencians, en canvi, per segons que diuen aquells de la cervesa, solament que tenim un desert, al nord. O una banda de provincians desconeguts. I els nostres pobles, per aquell autodi que algú ens va ficar a la pell, fa anys que van perdre molt d’encant.
Per més fill de puta que és en Berlusconi, que ho és, no sé si eixiríem encara guanyant… On ens han pogut portar tants anys de males arts!
I qui és el Nº 1? el de la ‘ETA’ no, el altre.
L’actual nº 1 és Zapatero, abans Aznar i Felipe Gonzàlez.
Els mateixos que han fundit les caixes d’Estalvis i la seva política especulativa guanyaràn les eleccions gràcies al recolçament a Camps dels valencians pel cas Gürtel, que taparà tota la mala gestió política en ens ha dut a l’actual crisi.
Els mateixos Nº 1 del PP-PSOE que duen governan-nos més de 30 anys, alcaldes del ajuntaments com Sanjuan del PP de Cullera o el ‘catalaniste espanyolista’ Orengo del PSOE del ‘Sol que más calienta’ de Gandia encara pensen fer la mateixa política que ens va dur a la crisi i trobar inversors per a més del mateix.
I tot sota un mateix cap d’Estat, el Rei d’Espanya, retrato que el malaguanyat Jon Idigoras al Parlament Espanyol ensenyava el retrat per assenyalar qui era el cap d’Estat amb el ‘Consejo de Estado’ com a veritable Nº 1 de tot el que estava passant i passa. I que semblen dir dons, muiga Idigoras i llarga vida al rei.
I a tot això els principatins catalans sempre han tingut més bones relacions amb aquets Nº 1 i han treballat colze amb colze per a perpetuar el sistema alhora que intentar mantindre el seu simulacre hegemonic a sobre del País Valencià.