Ulisses20

Baixem a la ciutat amb els xiquets de sisé. Empar, que és la tutora, m’havia convidat a acompanyar-los a veure l’exposició ‘Les comarques valencianes’ que hi ha a la Universitat. Pagava la pena, de poder lligar la lectura del Mural d’Estellés amb aquella proposta. Com que som un grup de vint-i-cinc xiquets, ens havien proposat de fer dos grups, mentre l’un visitava l’exposició, l’altre seria guiat pels espais emblemàtics de la Universitat de València-Estudi General.
Però no hem tingut sort, avui, perquè el guiatge no era adient, ni oportú plantejat d’aquella manera. M’estalvie la resta de comentaris per l’esforç d’una voluntarietat mal entesa. La Universitat de València, malgrat que siguem xiquets, no se’ns pot explicar d’aquella manera.
M’ha decebut més encara l’exposició, que m’ha caigut en terra. Potser que té alguna cosa de tecnologia, o pretén d’ensinistrar el jovent amb una mica de pantalles i jocs més o menys afortunats. El contingut és tòpic, pobre, i de menú enganyós. Aquest grup de sisé de primària va fer l’any passat, quan estudiava cinqué, un treball del país i de les comarques més agosarat i llaminer que no ha preparat la Universitat per ensenyar-nos les comarques. Em sorprén la participació de la Federació d’Instituts d’estudis comarcals del País Valencià, encara que solament a nivell testimonial. Sort que el país, i les comarques, és alguna cosa més que no s’ensenya al carrer la Nau.

*És tard i pegue en espés. Claustre sobre convivència, Consell escolar municipal amb el programa d’activitats escolars per a tot l’any, i encara a la nit un clàssic del cinema en blanc i negre que m’ha deixat massa tou.
-Potser és que no hi havia suficient pressupost, i per això els comissaris no han pogut consultat amb ningú de les comarques com podien millorar tot allò…