Si això és l’agost…Demà ens posarem a treballar de nou, els que encara conservem la feina, els que no l’han perduda abans, els que han fet les vacances en aquest mes, fins i tot els que comencen una cosa nova o encara no han parat, perquè se’n burlen de les vacances mateix.
Si això és l’agost…Demà comença un altre cicle, una nova rutina, un altre colp els horaris, la responsabilitat, l’obligació, allò que cada any costa tant mamprendre de cap i de nou.
Si això és l’agost…Ens queda els tast dels viatges, els amics, les converses, les menges, les sobretaules, les migdiades…, les imatges, tantes fotos (digitals) que ja comencen a esdevenir el passat recent, gairebé llunyà.
Resten algunes lectures, aquell paisatge, algunes músiques… Com cada any. Queda ben lluny Formentera (!), l’excés de cervesa, el vi fresc, els combinats, les nits a la fresca, la festa, l’agost.
L’últim apunt ‘Si això és l’agost’, que repasse ràpidament, per recordar que joves ens sentíem, en començar el mes.
Carreguem la motxilla per al viatge de cada any, aquest sí llarg, intens, onze mesos pel món, això i ara, unes autèntiques vacances. De per riure.
*És que algú m’ha furtat els dies tan ràpidament. Al lladre! Al lladre!
Si això és l’agost…