Les aigües turbulentes

Sucumbeixo a parlar de les eleccions presidencials nord-americanes, incapaç de suportar el grau de pressió a què ens estan sotmetent els mitjans de comunicació, talment com si fóssim nosaltres els votants.

Per decret-llei s’ha decidit que Barack Obama guanyarà. Jo també el votaria, si pogués, però no deixa d’empipar una mica aquest entusiasme periodístic, bastant generalitzat, cap a la figura del senador mulat. Tot quadra, tot és perfecte: és jove, representa la primera oportunitat seriosa d’una minoria ètnica d’accedir a la Casa Blanca (quina ironia!), comunica bé i és una barreja de dos presidents ben considerats a casa nostra: Roosevelt (també Obama haurà de gestionar una crisi) i Kennedy (com ell, també podrà establir una “Nova Frontera”). Al seu davant, un candidat republicà que em recorda l’Abuelo Cebolleta, encarcarat i amb un discurs poc convincent, i una aspirant a vice-presidenta que sembla una comercial de perfums l’Oréal.

Les enquestes també detecten un vot ocult que, en el darrer moment, podria decantar-se cap a McCain i fer-lo guanyar. No ho desitjo, però seria una bona lliçó per a analistes i media que, de tant saberuts, a vegades ho tenen tot coll avall abans d’hora.

No podem votar Obama a les eleccions del 4 de novembre, però algú ha considerat oportú implicar-s’hi a fons. La collonada consisteix a fer un retrat gegantesc del candidat demòcrata, fet amb sorres de colors al Fòrum de Barcelona. Ja ens han fet saber que no costarà res al contribuent. Només faltaria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!