#joambelparlament
Comentari a El món a Rac1
Els indignats havien aconseguit una certa complicitat social amb part
de les seves crítiques als partits i al sistema financer. Però ahir es
van desacreditar de cop i van defraudar molta gent, convertint el 15 de
juny del 2011 en un dels dies més tristos i humiliants de la història
d’aquest país, intentant segrestar la cambra legislativa d’un autogovern
pel que molta gent ha batallat amb sang, suor i llàgrimes.
El sistema té pegues i cal canviar coses, però mai perdre de vista
que els senyors del Parlament són els representants de la sobirania del
poble de Catalunya i que són allà escollits democràticament. I no val
l’argument que els impresentables d’ahir són quatre, perquè el pecat
original és la convocatòria oficial d’un, llegeixo textualment, “cordó
humà per tal d’impedir l’entrada dels parlamentaris”. I això és un
delicte. Més aviat els indignats es podrien preguntar si no és millor
reivindicar també la fi de l’espoli fiscal que evitaria les retallades. O
reclamar que les empreses tinguin més fàcil contractar personal.
Amb la bonança, va abundar l’hedonisme i l’individualisme i ara tots
cridem al papà Estat i descobrim la política jugant a un joc tant poc
original, per cert, que és una barreja infantil entre el maig del 68 i
la FAI. Tots ens hem emborratxat, la festa s’ha acabat, i hem de ser
responsables. Administracions i bancs, sí, però també particulars, i no
rebentar-ho tot com en un final de festa major de poble perquè ja són
les sis del matí i, a sobre, no hem lligat…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No defenso el que va passar ahir, però em fa molta gràcia que digueu que això ‘ahir va ser un delicte i, en canvi, no digueu ni mu dels desnonaments, del 40% de taxa d’atur juvenil, del més del 1.200.000 aturats que hi ha als Països Catalans, dels beneficis exagerats que van tenir bancs i caixes l’any passat… això no és un delicte?