Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

15 d'abril de 2011
1 comentari

La pietat de la mentida

Julio Cortázar, en un dels seus magnífics contes “La salud de los enfermos”, ens parla de com la mentida pietosa gira, de manera completament absurda, al voltant d’una família. Les tribulacions dels fills i germans per estalviar preocupacions a la seva mare a qui no convé sobresalts de cap mena, arriben a convertir-se en una comèdia d’enredo amb un final, típic de l’escriptor argentí, original i inesperat.

El retrat que fa en Cortázar d’uns personatges excessivament preocupats per la salut de la seva mare fins al punt d’amagar-li la mort del seu fill en accident i l’internament de la seva germana, ens dona una idea de la funció benèvola que té una mentida pietosa en el context familiar. 

Tanmateix, Cortázar ens ve a dir que, de tant viure en la mentida, hom pot arribar a creure-se-la, realment. El que comença com un estalvi de preocupacions envers els altres, pot acabar convertint-se, com passa amb la bola de neu que cada cop es fa més grossa, en un atzucac d’on sigui pràcticament impossible sortir-ne.

Certament, malgrat la funció balsàmica de la mentida pietosa, per bé que s’utilitzi per tal d’amagar o bé fer més digerible una veritat amb l’únic objectiu de no voler fer mal, acostuma a tenir un final no feliç, precisament. 

Pensem amb el dret que tenim les persones a ser coneixedores de la nostra salut en tot moment i del temps que ens queda de vida, si fos el cas. Segurament, la gent que ens estima i, amb la millor de les seves intencions, ens oculta aquesta realitat per estalviar-nos el patiment. Sense tenir en compte la nostra opinió al respecte.

Erròniament, acostumem a parlar en boca dels altres, sense demanar-los permís. Ens creiem amb l’autoritat moral per tal de decidir qüestions transcendents en la vida dels altres. Utilitzar l’empatia, posar-nos en la pell dels demés, ens pot ajudar a comprendre que no tothom pensa d’igual manera. I que ningú té el dret de decidir per nosaltres a no ser que ho haguem deixat per escrit davant notari mitjançant un testament vital.

Mentre escric aquestes línies, tinc molt present la pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet “La meva vida sense mi” on la protagonista, una dona de vint-i-tres anys, casada i amb dos fills, amb una feina de netejadora, un marit a l’atur, una mare que odia el món i un pare que fa anys que és a la presó, descobreix d’un dia per l’altre que té una malaltia terminal i que li resten pocs mesos de vida. Arran d’aquest fet, pren la decisió de no compartir el seu diagnòstic amb ningú. I, a continuació, decideix fer tot allò que sempre havia volgut fer. Enamorar-se de nou, n’és una d’elles.

De mentires pietoses n’hem dit sovint als nostres fills per tal de protegir-los, d’estalviar-los el patiment que comporta entrar en l’edat adulta. Em ve al cap la pel·lícula boníssima però tremendament dramàtica “La vida és bella” on un italià descendent de jueus és deportat durant la segona guerra mundial a un camp de concentració nazi. Allí, per salvar la vida del seu fill de cinc anys, s’inventarà un joc de mentides pietoses on guanyarà qui aconsegueixi amagar-se dels guàrdies alemanys. La imaginació del seu pare farà que el petit Josué visqui l’holocaust d’una manera ben diferent.

Ja ho deia en Joaquin Sabina “Yo le quería decir la verdad por amarga que fuera, contarle que el universo era más ancho que sus caderas. Le dibujaba un mundo real no de color de rosa, pero ella prefería escuchar mentiras piadosas”  
  1. Yo, en general, prefiero la verdad, detesto la mentira.
    Ahora bien, cuando hablamos de enfermedades terminales, tenemos la tendencia no sólo a querer o no querer saber la verdad del presente, sino a pronosticar el futuro en detalle. Si este vaticinio nos lleva a disfrutar de la vida en máxima plenitud, bien. Si el pronóstico nos va a sumir en un mundo gris y falto de esperanza, me niego rotundamente a participar en ello.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!