Fa tres anys que ens van dir que es construiria una nova escola a Cervelló. I cada
any ens deien que seria el proper any quan es construiria. I els nens cada vegada
més amuntegats en mòduls, barracons o com els volgueu dir. La Generalitat donava
llargues amb excuses de canvis de projectes, llicències, concursos per a
constructors etc. Però a finals de l'any 2010 tot semblava correcte, i, el més
sorprenent, fins i tot la partida presupostària aprovada. Les obres van començar a
principis de febrer. Durant dues setmanes les màquines van començar a aplanar els
terrenys. Però de cop una ordre de la conselleria d'Economia les atura de forma
indefinida, segons diuen, fins que el senyor Mas-Colell signi l'aprovació d'un nou
pressupost. I ara que fem?
Els nostres fills tenen de tres a vuit anys, porten tres anys en mòduls totalment en
precari sense un gimnàs per fer psicomotricitat, amb un mejador reduït on fan tres
torns per menjar a corre cuita, amb un petit mòdul per dormir la migdiada els més
petits literalmant uns a sobre dels altres.
Ells i elles fins i tot ho deuen trobar divertit això d'estar sempre tant juntets,
sempre colze a colze amb els companys. Però nosaltres, pares i mares, veiem amb
tristesa una cosa que, ni els que som fruit del baby boom dels setanta ens podiem
imaginar: que en ple segle XXI hauríem d'anar a manifestar-nos amb nens inclosos davant
de la Generalitat, com vam fer el dia 7 d'abril, per demanar que els nostres fills
deixin de complir aquesta "condemna" de crisi que els han imposat.
Tan enganyats ens sentim amb els que governaven abans i van trigar tant en donar llum
verd al projecte com amb els que governen ara i sense gaire escrúpuls han passat la
tisora. Creiem que tenim dret de demanar que la Generalitat posi de nou sobre la
taula els 3.5 milions d'euros que costa tenir una escola nova a Cervelló.
Eduardo Núñez Segura, 8 d'abril del 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!