Les aigües turbulentes

Tarragona s’ha omplert d’uns contenidors on tothom pot dipositar roba usada per tal de ser reutilitzada o treure’n algun benefici social. Són bastant lletjos, d’un color taronja espantós, però aquest no és el tema. El problema és que s’omplen de seguida fins a vessar i l’entitat encarregada de buidar-los (una caixa d’estalvis…) no ho fa prou sovint.

He passat tres vegades en dos dies per davant del que hi ha al meu carrer i ve’t aquí la pel·lícula: ahir al matí, contenidor ple a vessar, roba i sabates tirats per terra; ahir a la nit, un pobre home rebuscant entre les peces per poder-se quedar les més apanyades; avui al matí, la brigada municipal de la neteja llençant a la brossa, sense miraments, la resta de les prendes (les que va tirar la gent a terra i les que no va voler el rodamón). Ni reciclatge ni romanços.

Tres problemes:

1) Tenim un model econòmic que no para de produir béns de consum, amb tot el què això ocasiona al medi ambient.
2) Tenim una societat que llença molts d’aquests béns usats, perfectament reutilitzables, que acaben com a residus sense saber on posar-los.
3) Tenim un sector d’aquesta societat, lamentablement en augment, que ni pot accedir a tots els béns de consum ni té uns ingressos per aconseguir-los.

Caldria potenciar entitats (ONG, cooperatives, empreses…) que posessin en contacte els consumidors que s’han de desprendre dels béns usats, les persones que no hi poden accedir, els professionals que sàpiguen arranjar els béns usats i els compradors dels béns reciclats. Caldria també, és clar, que aquestes entitats rebessin ajudes per part de les administracions. Tothom en sortiria beneficiat. És una idea.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!