Setmana de la Mobilitat i dret a decidir

S’acaba la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Sembla un anunci de compreses, però no: amb aquesta perífrasi es refereixen a la setmana que cada any es dedica a promoure el transport públic, les bicicletes i allò tan antic d’anar a peu. Jo no sé l’impacte que ha tingut la campanya arreu del territori. M’imagino que desigual segons el municipi i, en tot cas, baix en línies generals, llevat per a l’agència publicitària que s’ha endut uns bons calerons omplint les ciutats de banderoles acolorides i les pantalles televisives d’un spot pretesament enginyós.

No seré jo qui discuteixi la necessitat, la imperiosa necessitat, de prioritzar efectivament el transport públic a les nostres ciutats. El que discuteixo és la manera de lluitar-hi des de les administracions. Tot comença i acaba amb costoses campanyes que se sumen (es dilueixen, diria jo) a les moltes altres campanyes sobre les més diverses qüestions. Afortunadament, en el seu moment ja es va arraconar el patètic “dia sense cotxes”, tant exemplarment seguit per l’alcalde Clos.

Ja que parlo de la ciutat comtal, l’original contribució de Barcelona a la Setmana de la Mobilitat ha consistit en el sainet sobre qui decidirà els detalls del projecte d’unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. La bona idea de fer passar el tramvia pel centre (que fa anys i anys que es defensa) queda, doncs, pol·luida amb les incoherències político-partidistes: consulta popular sí, consulta popular no, consulta popular ja veurem…

Si l’exercici del dret a decidir una cosa tant concreta com una remodelació urbanística origina tants dubtes, què no originarà el dret a decidir temes molt més transcendents!

Un pensament a “Setmana de la Mobilitat i dret a decidir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *