Les aigües turbulentes

Tinc dos records de les festes de la Mercè, quan vivia a Barcelona, la meva ciutat natal.

Un era anar a la plaça Sant Jaume, atapeïda de gent, a veure ballar els gegants. Barcelona té els gegants de la Ciutat que, no cal ni dir-ho, són els més macos de Catalunya. Llavors es deien Hereu i Pubilla i tenien un aspecte semblant al de la foto. Un conegut de la família era de la colla dels portadors i, quan anàvem a saludar-lo, em fixava en la barretina que duïa a la mà i amb la qual recollia diners. Ignoro si això se segueix fent.

L’altre era presenciar la cavalcada, una mena de carnaval que s’organitzava, crec, a l’avinguda Maria Cristina, de Montjuïc. Eren carrosses guarnides segons l’estètica de l’època (anys 60) que anaven donant voltes mentre sostenien amb els espectadors una batalla de confeti i serpentines. En sec, un any es va deixar de celebrar i no se n’ha parlat més del tema. Era kitsch però divertit, almenys per un nen de deu anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!