Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
PAÏSOS CATALANS DECIDIM: AUTODETERMINACIÓ
La necessitat d’articular lluita nacional i social, amb una perspectiva antipatriarcal, perquè antipatriarcal comporta transformar els valors i criteris que sostenen una modernitat que s’estructura en base a Estats-nacions, expressió d’una voluntat homogeneïtzadora i certament totalitària.
L’Esquerra independentista i per tant llibertària aspira a aquesta transformació i pren la iniciativa d’una manera valenta i encoratjadora.
Fa uns anys l’historiador Miquel Barceló, conegut medievalista, va escriure un article molt interessant, segurament contradictori, mal paït per certs sectors del nacionalisme, i que reflexionava sobre aquelles coses sobre les que molts cops ens fa mandra reflexionar.
Barceló assenyalava el projecte colonial de JaumeI com el moment en el que les illes passen a formar part del món, diguem, català (per resumir i concretar…) Assenyalava que les illes, islamitzades de feia alguns segles, ho eren no per la presència massiva d’àrabs (ben poquets per cert), ni per la presència d’amazigs islamitzats (alguns més per suposat i per proximitat evident..), sinó pel fet de què la població indígena s’havia anat islamitzant i arabitzant i tot això amb les seves especificitats i caracteristiques. Una societat, la illenca, pagesa, no feudal (eren societats tributàries, no feudals) que va ser confrontada pel poder militar i feudal dels senyors del continent.
Els segles han passat, i els temps han canviat, i les societats es transformen i esdevenen el que són ara; el català és el nostre idioma comú, i la mescla de costums, tradidicions, toponímies, especificitats agrícoles, festes, cançons….fan de les nostres societats petits-grans tresors on s’expressen la dialèctica social, la complexitat de les nostres societats, i la profunditat històrica de les nostres societats.
Al nostre entendre, humil i modest, en Barceló el que qüestionava eren certs mites fundadors d’una nació, aquells mites que dificulten i molt la projecció cap al futur d’una societat lliure de militarismes, lliure d’opressions de classe, i lliures de les subjeccions i estructures patriarcals, en aquells temps feudals, i actualment capitalistes.
No és cap referent històric per les nostres societats, i des de la perspectiva de l’esquerra idependentista i llibertària, un projecte colonial i patriarcal, un projecte encarnat aleshores per Jaume I, per suposat i sense dubtes.
Per tant, ens cal reinterpretar i redefenir els nostres referents, reinventar tradicions, assumir la història en la seva contradicció i complexitat, no glorificant de cap manera aquells fets i aquelles propostes que no interessen per res en la construcció d’una societat de present i futur lliure, radicalment democràtica, arrelada a la Mediterrània (en les seves dimensions africana, asiàtica i europea), no capitalista, sense les subjeccions estructurals del patriarcat.
Amb aquesta perspectiva i voluntat, us demanem de participar en les mobilitzacions de la jornada d’avui: PER L’AUTODETERMINACIÓ DELS PAÏSOS CATALANS.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I no crec que li manqui per què no s,ha fet bé la feina, sino més aviat perquè no crec que es tracti pas d’una bona perspectiva d’analisis i d’alternativa. Jo que no soc modern ni antimodern, no entenc massa aquest discurs que sembla proclamar que des de la nit del temps, urbie et orbe a tot el mon i a totes les èpoques hi ha hagut patriarcat. I que tots els homes, uns per activa i altres per passiva (fora d’honroses excepcions santificades en el santoral laic), son responsables del manteniment del patriarcat.
Tal i com el text afirma «Per tant, ens cal reinterpretar i redefenir els nostres referents (..)», crec que també caldra aplicar la medecina a les propies anàlisis sociopolitiques, en aquest cas en el que fa referencia a aquesta identificacio del patriarcat com la baula de tota la cadena d’opressions que la humanitat ha viscut.
I ja que hi som, també caldria saber que volem dir amb socialisme: un sistema econòmic? un sistema politic? un sistema de valors ? tot alhora? Ja sé prou bé que no es poden explicar massa els conceptes que han esdevingut simbols, pero quan hom utilitza simbols com a conceptes llavors cal clarificar les coses
Ergo pel feminisme: jo no soc ni em considero feminista i no vull ser-ho. No crec pas que aixo hagi significa que estic a favor de l’opressio de les dones (ja sé que algunes i alguns diran que si estic en contra de l’opressio de les dones, llavors soc féminista automàticament: deixeu-me però elegir les étiquetes que m’identifiquen). Simplement llurs anàlisis, més enllà d’acords puntuals cada cop em convencen menys. Hi ha també el problema de quin feminisme parlem? Perque corrents, ideologies i perspectives feministes n’hi ha per donar i vendre… I algunes francament em semblen que han perdut contacte amb la realitat humana. Per exemple, hi ha feministes que reivvindiquen l’us de les tècniques de reproduccio assistida com un dret, per tal de fornir autonomia a les dones que volen ser mares sense parella, o a les parelles de dones lesbianes. Jo puc molt bé defensar des d’una perspectiva d’esquerres que aquest us de les tècniques de la reproduccio assistida es el resultat d’un tecnocratitzacio de la vida, d’una deshumanitzacio i de la deificacio de l,individu autonom com a mestre de la propia vida: valors ben moderns i burgesos… Ergo… com a minim aquest feminisme no m’interessa…
Per acabar, revindicar arrels asiàtiques i africanes potser comportarà haver de revisar nocions com socialisme, feminisme i patriarcat…. I estarem disposats ? O ens passara com a en Lluis Llach que el 1993 en una entrevista arrel de la sortida del seu disc Un mar de mar blava, després d’un dels seus sermons glorificant el dialeg intercultural, quan l’entrevistador li va preguntar la seva opinio sobre l’us del vel islàmic per part de dones musulmanes es va declarar categòricament en contra en nom dels valors universals de la laicitat i els drets human.
Tots estem a favor del dialeg intercultural fins que no ens toquen el voraviu… Estiguem alerta…
Perdoneu aquesta disgressio una mica descosida, pero cada cop que llegeixo manifestos d’aquesta mena una mosca em volta pel nas que em va dient i repetint: no és això, no és això….
Crec que hi ha un esforç sincer de prendre en compte la complexitat de la societat, pero aixo no es pot fer amb dreceres perilloses. Definir amb categories actuals i modernes una realitat del passat, com és el fet de dir que el projecte de Jaume I era colonial i patriarcalista, pot quedar molt maco, pero no aguanta una critica historica seriosa a nivell metodològic (més enllà de l,opinio positiva o negativa que tinguem d’un tal projecte).