Festes de Santa Tecla

Fa una estona, a les 7 de la tarda, ha començat oficialment la Festa Major de Tarragona, amb el pregó a càrrec d’un ex-futbolista del Nàstic, el toc de trompetes des del balcó de l’Ajuntament i el repic de campanes. Dic oficialment, perquè, a la pràctica, ja fa dies que han començat les celebracions de tot tipus que acabaran el dimecres que ve. 

Any rera any, el programa es va engruixint amb l’acumulació de més i més actes de tot tipus. Aviat semblarà una guia telefònica. El tarragoní de peu es troba amb tanta oferta, pagant o de franc, de dia i de nit, seriosa o festiva, que pot abrumar-lo i acabar provocant l’efecte contrari al desitjat.

No està malament per a una ciutat que té fama de tenir poca activitat cultural i ciutadana, però no seria millor que tanta energia es distribuís més uniformament al llarg de l’any? Potser se’ns ha oblidat, però el que celebrem, en definitiva, és la festivitat de Santa Tecla, que dura exactament un dia (vint-i-quatre hores).

2 pensaments a “Festes de Santa Tecla

  1. Com a bon defensor de causes alienes i llunyanes que ets (com més alienes i llunyanes millor) et recomano que et passis per 2 restaurants tibetans que n’hi ha a Barcelona. Crec que són els 2 únics que n’hi ha: un pel carrer de Freser i l’altre a l’Eixample. Et serà enriquidora l’experiència. Al primer dels restaurants no entenen el català, i per més que intentàvem expressar-nos en la nostra llengua, la cambrera xinesa (Tibet de moment és Xina, oi?) no ens entenia. Això sí, l’important per a ells és donar a conéixer el seu país, com demostraven les banderes que lluien al restaurant. Catalunya i la seua cultura i llengua és per a ells secundari; com hauria de ser, si no és perquè viuen a Catalunya i depenen dels clients catalans. No serà que cap catalanet ha gossat parlar-los en català i com han vist que el català no és necessari per a comunicar-se, ni tan sols entendre’l, no l’estudien??. La culpa és dels catalans. Nosaltres, és clar, vam marxarsense consumir res i advertint-los en anglés que si volien prosperar a Catalunya que comencessin per respectar els catalans.

    Al segon restaurant almenys entenien el català, encara que no el parlaven. Però al veure la seva targeta, on posava un “Free Tibet” que no sabem que té a veure amb una publicitat d’un restaurant, vam veure a l’apartat de l’adreça un clar “Barcelona, Spain”. Vam dir-li al responsable que si posaven “Free Tibet” com era que no posaven almenys un “Barcelona, Catalonia”?. Per suposat vam dir-li que si Barcelona-Spain, aleshores Tibet-Xina, i per suposat que no aniríem a menjar al seu negoci. Si un negoci no respecta Catalunya per la nostra part no prosperarà aquell negoci.

    Una vegada més es demostra que cada país va a la seva en el seu alliberament nacional, tots excepte Catalunya, que per impotència davant la seva situació es refugia en alliberaments nacionals aliens i llunyans com a vàlvula d’escapament.

    Que gaudeixis molt de l’estima que ens tenen els teus estimats tibetans!!!!
    I que gaudeixin ells del nostre rebuig i si pot ser d’una bona multa de la Generalitat per no complir les lleis, si més no el primer restaurant.

  2. Fa pena veure com gent parla tant en un moment donat però quan li demanen explicacions s’amaga com una rata. Els que més criden són els que més haurien de callar. Els més ignorants són els que més intenten donar lliçons als altres.

    Esperem que ens expliquis per què els tibetans que viuen a i de Catalunya tenen aquest tracte al país. Jo no he vist cap tibetà cridar “Free Catalonia”. I els casos dels restaurants de què parla el comentari anterior fan vergonya. Que no diràs res tu, Casadevall?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *