Terra i llibertat

Parlem d’una estafa de més de 70.000€ a un treballador, amic de TiL, que portava en l’empresa suara esmentada 34 anys, que és una gran persona, treballador incansable, amb una entrega absoluta, amb una família que mantenir, i que es va creure les mentides de la gerent de l’empresa, la senyora Ana Maria Fradera Bes, qui li demanà de signar la seva baixa voluntària en l’esmentat Instituto Francis per passar a una altra empresa del Grupo.

El nostre amic, bon jan, bona persona, de cor gentil i voluntariós, es va creure la fastigosa mentida d’aquesta gerent, va signar i els mesos passaren, i ell a l’atur, sense indemnització (de 34 anys de treball i entrega), tot esperant, amb ganes de tornar a la feina…com tanta gent al país, malgrat alguns empresaris (suposem que amb el cervell enterbolit) ens diuen que no treballem prou, i que som uns ganduls….

L’estafa ha anat tan lluny que en les diligències prèvies, la comptable (una persona pressumptament amenaçada per la direcció, o simplement una col.laboracionista, com totes aquelles persones que col.laboren desinteressadament amb la web de delació massiva del senyor Felip Puig..)ha afirmat davant la magistrada del cas haver entregat més de 30 mil euros a l’esmentat company, en compensació pels serveis prestats, ara bé.., ho va fer sense fer-lo signar cap document ni “finiquito” (sic).

No troben INCREÏBLE tot plegat? i és que aquest és el “pa nostre de cada dia”, les classes populars, els treballadors/es som uns ganduls que només volem consumir, i vinga anar de festa, els nostres joves no volen treballar, ja veuen es queden a casa i no fan res (tenim més d’un 50% d’atur juvenil); molts (potser massa) empresaris i empresàries, conscients del seu paper central en aixecar el país, i pel bé nostre, fan i desfan al seu gust i amb les lleis al seu favor…, per exemple, fan l’impossible per evadir a Hisenda, fan l’impossible per seguir acomiadant, fan l’impossible per fer ben fetes les coses, i si cal estafar el que calgui….

Tampoc es tracta de caure en una demagogia fàcil, però els casos s’acumulen en Magistratuta de treball, i aquesta mena d’ estafes sumen dia a dia…El cas que ens ocupa és emblemàtic perquè implica una d’aquelles mítiques empreses del franquisme sociològic…., i efectivament no tot l’empresariat és el mateix, ni del mateix substrat sociològic i ideològic, però estem segurs que fent un estudi de casos, entre ells aquest, i el de Bankia, podríem entendre molt bé sobre quines bases es sustenta l’Estat de les autonomies, quina moralitat impera, quina ètica en els negocis, la idea de negoci mateixa quina és (a part de dir que el capitalisme bla bla bla..), quin paradigma de fer empresa predomina.., i la manera com tot això reverteix en el comportament cap a l’esfera pública, és a dir, cap a la idea de redistribució i justícia social, cap a la idea de sustentar un sector públic fort, seriós, rigurós, auster, i amb capacitat per generar felicitat per a tothom, garantint els drets bàsics d’una manera generosa.

Aquesta moralitat i ètica en els negocis i en allò que seria l’esfera pública, desenvolupada (i això és una hipòtesi) per aquesta classe social empresarial i tardofranquista, molt ben representada pel  PP, i per certs i significatius sectors de CiU, del PNB, i que ha anat calant fort en els PSOE (sobretot en els “reyezuelos” de taïfes del partit ex-obrero y muy español), és la moralitat i ètica dominant en l’Estat Espanyol i és la que ha facilitat, de forma evident, el predomini de l’anomenat “pelotazo”, i d’una economia especulativa, que evidentment també és hegemònica en certes parts del món, però que aquí ha arrelat millor que en lloc…..

I aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer, ¿per quin motiu aquesta gentussa, aquests estafadors, aquesta corruptela, aquest Imperi Francis, aquests Millets, aquests Bankias, aquesta bombolla immensa de merda corrupta, ha pogut arribar fins on ha arribat?, ¿per quin motiu té aquesta capacitat desestabilitzadora, social, política i econòmica? ¿com ha estat possible construir aquesta cultura del “pelotazo”, del consumisme fàcil i la mentalitat de nous rics que fins ara predominava i que ens feia menystenir  les classes populars d’altres indrets del món, vingudes a treballar a casa nostra?

Mentrestant, el nostre compa, Dani, persegueix el seu somni (que serà realitat, estem convençuts perquè creiem en la justícia..)) de cobrar les seves indemnitzacions, portar fins al final la seva denúncia i empresonar (això és el que demana el seu advocat respecte de la gerent de l’Instituto Francis) durant tres anys la senyora gerent, pressumpta estafadora, Ana Maria Fradera Bes.

Cal una neteja moral a tota la Península Ibèrica, una neteja de soca-rel, però també una neteja concreta i real, física, i la manera és empresonar tota aquesta gentussa, expropiar llurs bens aconseguits fraudulentament, i posar les bases d’una societat on imperi realment la justícia social, la transparència, i on la corrupció i l’especulació no tinguin cap espai vital, ni moral.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!