Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

19 de juliol de 2011
1 comentari

MALLORCA I LA SAFOR, LABORATORIS DE L’OFENSIVA EN L’ESPAI AUDIOVISUAL

El nostre col.laborador Xavi G.Z. reflexiona en directe i a partir de realitats i exemples concrets sobre l’ofensiva espanyolista i etnocida del PP contra la llengua catalana arreu dels Països Catalans.

Fins ahir mateix treballador a Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM), ara a l’atur, és un entre els centenars de treballadors/es acomiadats per l’embestida Ppera contra la llengua i els mitjans públics de ràdio i televisió en català.

Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM) serà definitivament tancada pel Consell de Mallorca. La presidenta de la institució, Maria Salom, no ha defraudat al seu electorat, i després d’haver fet bandera de la liquidació durant tota la campanya del PP, ara es disposa a complir la seva promesa. Salom ha al·legat sempre dos motius per tancar l’ens audiovisual: el purament econòmic, i la duplicitat de funcions amb IB3, el canal autonòmic de ràdio i televisió.

Mentrestant, al sud del país, a la Safor, la Televisió de Gandia està patint una situació semblant a la de la seva cosina mallorquina. La Generalitat de Francisco Camps ja havia intentat tancar l’ens en altres ocasions, però finalment ha estat el consell d’administració de la pròpia empresa, ara amb majoria del PP, qui ha decidit finalitzar les emissions. Això, amb el suport del batle de la ciutat, Arturo Torró, que ha assegurat que l’administració local no pot pagar tota sola el cost de Gandia TV i que no s’ha conformat el consorci comarcal necessari per emetre a través de la TDT. Novament, el PP i els motius econòmics i legals.

Així doncs, després de 13 anys, el 2011 serà recordat pel poble de la Safor com l’any en què deixaren de veure televisions públiques en valencià, ja que uns mesos abans també s’havia apagat, “per motius legals”, el senyal de la televisió pública del Principat, TV3. Ara, només els queda la professionalitat de Canal 9.

A més, en aquest mateix 2011, a Mallorca no només estem pendents de l’imminent tancament de RTVM, sinó també del possible retrocés lingüístic i cultural d’IB3, ja que és previsible un aprofundiment en el model de televisió escombraria i en castellà. Això sí, de moment, a l’illa, ningú no ha posat en qüestió que arribi el senyal de TV3. No cridem el mal temps.

En definitiva, les retallades i l’austeritat, o els motius legals, s’han convertit en la base argumental per iniciar ara aquesta campanya contra el sector audiovisual públic. Però el cert és que els casos de Mallorca i la Safor han arribat massa agafats de la mà com per tractar-se d’una casualitat: els mateixos botxins, amb els mateixos arguments, en el mateix moment i amb les mateixes víctimes, els mitjans de comunicació en català. A més, amb el polèmic precedent de TV3 a tot el País Valencià.

En aquest context, sembla raonable pensar que el tancament i finalització d’emissions d’aquestes ràdios i televisions públiques respon en realitat a la històrica croada del PP contra la llengua catalana, contra la nostra identitat i contra la llibertat d’expressió i d’informació. De fet, aquestes tres mitjans destaquen en els seus respectius territoris per un major grau de pluralitat, independència i arrelament que el de moltes altres empreses informatives, públiques o privades.

Que el PP aprofiti la victòria de les municipals per fer gala del seu autoritarisme no ens hauria d’estranyar. Però si que hauríem de preguntar-nos què és el que li dóna màniga ampla per actuar d’aquesta manera. Hauríem de demanar-nos el perquè d’un blindatge tan tou d’aquestes mitjans de comunicació públics. Com pot ser que ni la justícia, ni les estructures legals d’una institució pública no protegeixen amb més contundència un dret tan bàsic com el de rebre informació i opinions de tota mena? Perquè és tan fàcil i resulta tan impune arraconar la nostra llengua dins de casa? Com es pot acomiadar centenars de persones en nom de la lluita contra l’atur i la crisi? Quin és el futur del sector audiovisual als Països Catalans? Qui i perquè lluitarà en defensa d’aquests mitjans de comunicació?

És necessari que ens fem totes aquestes preguntes, i que les responguem. Però també és ben hora d’activar-nos. Cal lluitar per la continuïtat d’aquests mitjans, i cal que ho fem junt a totes les forces que puguem acumular en la seva defensa. Qualsevol passa en aquest sentit servirà, com a mínim, per trencar el silenci que es vol imposar al voltant de l’estratègia de la censura.

Tot i així, sabem que moltes de les decisions que s’han pres, no tenen volta enrere. I també sabem que el PP farà tot el possible per aniquilar qualsevol veu dissident. Per això, el més important, allò imprescindible, és que ens activem per blindar i reforçar les nostres pròpies xarxes: la premsa popular, els portals d’informació i opinió crítica, les ràdios i televisions lliures, el cooperativisme en el sector i tants altres projectes comunicatius, de propietat col·lectiva, locals o nacionals, més o menys professionals, però sempre profundament transformadors. No són mitjans públics, però tots ells compleixen una funció social bàsica, i en el seu desenvolupament està el futur del nostre poble.

  1. Gràcies per la reflexió, nacional!, enhorabona per l’escrit i solidaritat amb els qui com tu patiu les conseqüències en la pròpia carn.
    L’enllaço al meu blog i el twitter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!