En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra..
El títol d’aquest post us pot portar a pensar que vull parlar de l’abstenció, gran guanyadora numèrica dels comicis del dia 1, o d’alguna altra mensa de "lesió" produida al país. No, tot i que tots dos temes es merexerien una reflexió important a banda, una reflexió que ens portés a una acció decidida per a esmenar els errors que, com a partits i com a país estem cometent.
Em volia referir a un tema molt més senzill: l’autopercepció de cada força política davant els resultats. Crec sincerament que, aquesta vegada, ningú pot autoproclamar-se vencedor de les eleccions, sense autoenganyar-se. I quan dic ningú, és ningú, sense excepcions.
L’autopercepció ha de combinar una visió subjectiva, la del propi estat d’ànim, i una d’objectiva, la de la realitat dels números i els conceptes. En aquest cas, o per una o per l’altra, totes les forces polítiques haurien d’haver moderat el seu discurs triomfalista i acceptar, sense més embuts, que no havien "guanyat" les eleccions.
D’una banda, tenim forces polítiques que no han quedat les primeres i que han perdut vots i escons: PSC, ERC i PP. En tots tres cassos, clarament, ni s’ha guanyat, ni s’ha millorat resultat. Una altra cosa és que la percepció de l’estat d’ànim intern hagi estat més positiva que no s’esperava, que és el cas d’ERC. Pel PSC, la derrota és òbvia, però s’endolceix amb la formació de govern. Per al PP, es manté la mateixa obvietat i només s’endolceix amb sacarina, pensant en la munició que Acebes-Zaplana i la Brunete Mediàtica estaran preparant contra Catalunya i el seu govern.
En el cas d’ICV i Ciutadans de Boadella, la millora de resultats i el guany de 3 diputats cadascun, no els pot fer obviar la "dura" realitat. I aquesta no és altra que el 5è i 6è lloc, respectivament, que han obtingut en el rànking final. Poden estar contents pels resultats però, en cap cas, té sentit cridar "Saura President" o dir que són la força guanyadora dels comicis.
Finalment està el cas de CiU, que és el simètric del d’ERC. Esquerra ha perdut 2 diputats, però com partia d’una situació molt més adversa, la derrota ha quedat força endolcida, fins i tot, la percepció subjectiva ha estat d’enfortiment intern i extern. CiU ha guanyat 2 diputats, però com partia d’unes aspiracions molt més elevades, la victòria ha quedat totalment amargada, fin i tot, malgrat les afirmacions públiques (ves, que han de dir!!) la percepció interna és de derrota. De desastre.
Els estats anímics, finalment, també han influit a l’hora de formar govern. Artur Mas, candidat psicològicament derrotat, no ha pogut formar govern. Carod, psicològicament vencedor, serà el nou home fort del govern de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No pasareu de ser un govern ben feble, veurem el que donarà de si amb la divergència programàtica.
No us enganyeu, per favor, que ja ens afeitem, amb les declaracions d’avui del Sr Carod, d’aquí poc arribarem a ser la República Islàmica Independent de Catalunya.
El Sr. Carod, en temps del president Pujol, no pasaba de ser un mitinguero teatrero, i ara no pasa de ser el bufó del regne d’Espanya, al igual que el Sr Boadella, tots dos venen a dir el mateix. Es pensen que ens xupem el dit els ciutadans.
Visca les poltrones.
Pobre Catalunya.
Pobrets catalans.