(Tibet llibertat) “You don’t mess with the Zohan”

Exhibida en castellà amb l’estúpid títol “Zohan: licencia para peinar”. Un agent del Mossad israelià vol deixar la seva agitada existència, fingeix que el liquiden i fuig a Nova York a complir el seu somni: fer de perruquer. Però no podrà escapar-se tan fàcilment de l’ombra del conflicte polític del Pròxim Orient.

La pel·lícula aborda, en clau de comèdia, el tema de les relacions entre àrabs i israelians, i ho fa desacomplexadament, amb notables dosis d’incorrecció política realment sorprenents per als temps que corren. Ja està bé que es tractin amb humor fins els temes més delicats. El problema d’aquesta pel·lícula (i potser de totes) és la simplificació del guió fins a aconseguir l’esperat happy end: en efecte, en pocs minuts els enfrontaments político-religiosos d’uns i altres es transformen primer en un hilarant partit de futbol-sala i després en una col·laboració mútua contra l’enemic de veritat: el pèrfid empresari especulador. A més, el nostre protagonista es lia amb una (cal dir-ho?) palestina. O sigui, flors i violes i romaní.

Plantejaments ideològics a banda, la película m’ha decebut una mica. El que creia que seria una comèdia lleugera, acaba essent un conjunt de xarlotades, amb abundància d’efectes especials (Matrix va crear escola). A destacar l’ampli mostrari de camises i samarretes del protagonista, la presència de Mariah Carey en carn i ossos (sobretot carn) i la demostració de que l’humus serveix per a tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *