Les aigües turbulentes

Es tracta d’un carreró situat a la part alta que serveix d’accés a la capella de Sant Magí, patró de la ciutat, situada al cap d’amunt. És quasi bé una via sense sortida, si no fos per una obertura lateral que la comunica amb el carrer de l’antic Escorxador, actual Rectorat de la Universitat, la qual cosa provoca que els turistes passin de llarg.

Tot ell és silenciós, recollit, intemporal, si no fos per uns horrorosos cables elèctrics que pengen entre balcons. Pujant a mà dreta hi trobem una façana decorada amb escenes de la vida i martiri del sant. Les pintures, de vius colors, són molt recents (hi ha una inscripció llatina: “Carles Arola fecit, MMVIII”), i recorden les de la plaça dels Cedassos, les més fotografiades de Tarragona.

Més amunt hi trobem una estàtua metàl·lica d’un capellà, amb ulleres i l’estola posada. Es tracta de mossèn Tomàs, un home molt estimat com a persona i per la seva tasca social. La figura, de mida natural, situada a peu pla i d’estètica “Yiyo”, convida a tocar-la i a brunyir les parts més sobresortints. Potser respon a una tradició (com la de la columna de Santiago de Compostel·la) per obtenir favors del mossèn.

Peticions de favors que també rep sant Magí des de fa molts anys. La capella està plena d’ex-vots en aquest sentit, però avui no podré contemplar-los. El recinte religiós està tancat i només obre quan s’hi diuen misses (9 del matí), quan s’hi casa alguna parella o quan hi ha un esdeveniment especial. I el proper esdeveniment especial serà la portada de l’aigua del sant des del seu Santuari, a la Conca de Barberà. Serà el proper 18 d’agost, vigília de la festa major.

Aigua miraculosa, com no podia ser d’altra manera. Potser l’haurem de fer arribar a les reunions entre els governs català i espanyol per tal d’aconseguir un bon finançament. De moment hem aconseguit que les quatre formacions catalanistes es posin d’acord en aquesta qüestió. No sé quina aigua han begut, però sembla un miracle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!