Adaptació cinematogràfica del còmic de la dibuixant iraní Marjane Satrapi. És la història, en gran part autobiogràfica, d’una noia a l’Iran de les darreres dècades. Fortament conscienciada per la família (la nena és una espècie de Mafalda), assisteix entre indignada i impotent a uns anys molt convulsos: primer a la repressió del règim del xa, després a la inestabilitat del procés revolucionari i de la guerra amb l’Irak i finalment a l’asfixiant atmosfera del règim dels aiatol·làs, que decidirà el seu exili a París, farta de mocadors negres i d’absurdes imposicions culturals i religioses. Entre mig, una altra estada a Europa (Àustria) on comprovarà que també el món dit “desenvolupat” té les seves contradiccions.
Els dibuixos, de factura molt senzilla i en blanc i negre, són encisadors. La pel·lícula toca molts temes familiars i socials, a un ritme que mai no es fa pesat. Poesia, humor, denúncia… Absolutament recomanable.
Casualment, m’arriba el mateix dia de veure la pel·lícula un correu d’Amnistia Internacional denunciant la propera execució de dos nois iranís, per un delicte comès quan eren menors d’edat. L’entitat convida a signar per tal d’evitar-ho.
Com es pot comprovar, l’Iran no acaba d’entrar al segle XXI malgrat el seu desenvolupament nuclear.
Demà, Xina…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!