A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

24 d'octubre de 2013
Sense categoria
1 comentari

“El melic del món” de Carles Casajuana

Balaguer i Rovira, els personatges de L’últim home que parlava català, reapareixen en la novel·la El melic del món de Carles Casajuana. Ara, Balaguer és director literari d’una col·lecció d’assaig en una editorial i novel·lista en castellà. En aquesta llengua els llibres d’assaig es venen bé, però en català, en canvi, molt poc. Per això se li ocorre proposar-li a un amic escriptor, Rovira, que faça un assaig sobre el tema identitari. Aquest, amb reticències, acaba acceptant la proposta.
      Bona part de l’obra escenifica el debat intern que portarà Rovira sobre la identitat: problemes, dificultats, el que era fa cinquanta anys, el que és a hores d’ara, el que ell i alguns voldrien i el que voldrien altres… (n’hi ha més)

Entremig, Balaguer té una núvia, Bel, que es fa amiga de Rovira. Els encontres entre Rovira i ella fan pensar en una nova relació a esquenes de Balaguer, però la sorpresa ve quan Bel apareix embarassada d’un tal Marcelino i després s’hi casa.
    La novel·la, de manera eloqüent i fluïda, aborda amb lucidesa aspectes punyents  –molt actuals– de la qüestió identitària. I ho fa sense tòpics, ni barroeries, ni posicions maximalistes. I també aborda temes com la vida sentimental, la creació i els seus derivats en el context dels nostres dies. Tot d’una manera equidistant de la reflexió pregona i de l’epidèrmica, en un punt admirable de maneig entre la ficció i l’assaig. En algunes coses, per aquesta bellíssima conjunció, m’ha recordat les obres de Milan Kundera.  
     El tema identitari i la resta són abordats de manera desenfadada –sense histèria– i fent irrisoris el que per alguns són qüestions irritants. És un molt bon senyal! Ací, tractar la pàtria coincideix amb fer (bona) literatura. No sempre és així.        
  1. “fer pàtria” s’hi fa des del matí fins a l’hora que es gitem.
    Fer-ne és fer-n’hi bé i universalment, si més no, en la nostra condició colonial.
    Tothom és “polític de quelcom”, com Carles Salvador i Gimeno, i tu, ho sou de l’idioma. D’altres bastim l’idioma fent i/o rehabilitant habitatges, instituts, esglésies, supermercats, botigues, indústries o dissenyant petits estris industrials. En el nostre cas, “fer pàtria”, que tan poc m’agradal’expressió, és ser humà i ocupar un lloc entre la humanitat per a que ens hi arribe el sol al sòl.
    Una abraçada i gràcies per tot. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!