A tall d'invocació

Dec a Joan Fuster l’atracció indissimulable per l’aforisme. Aquesta escriptura concisa –mig filosòfica, mig lírica– té quelcom de saviesa espurnejant que sedueix.  Pensaments de Goethe  de Joan Maragall, el primer llibre de la col·lecció “Grans idees” de l’editorial 3 i 4, ens presenta la versió que el poeta català va fer dels textos aforístics del conseller de Weimar. Es tracta d’una edició preparada i presentada per Joan Garí, que com el seu doble –el personatge de l’autor de Nausica– viu la síndrome maragalliana. 
  El recull ens presenta una part d’aforismes rimats i altres directament vessats en prosa. Tots ells tenen guspires de pensament interessants. En llegir Goethe, un entropessa amb una sèrie de motius –un reguitzell de tics– ben arrelats a la nostra cultura literària. Deu ser, en part, per la seua àmplia difusió –allò que en deien fortuna literària–, però també per la saviesa confluent que atorga certa maduresa reflexiva. En gandulejar pel pensament, amb una atenta mirada a les coses, sembla inevitable acostar-se a l’aforisme –diguem-ne pensament en sec, elucubració sapiencial, parèmia… Que vinguen amb una certa forma –estructures protopoètiques– també pareix normal. A tots ens ballen pel cap: “Gallina vella, caldo bo”, “Fil que penja, botifarra que falta”. (n’hi ha més)  

La visió que desprén Goethe, a través de les seues pensades, és la d’un observador sensat, madur, desacomplexat… I modern. L’autor de Les afinitats electives és una escriptor, en certs moments, amb les venes al descobert. En aquesta escriptura trobem la saviesa de les paradoxes, la confessió sincera, la profunditat psicològica. Els aforismes tenen un punt de sobrietat que els allunya de la grandiloqüència i un deix domèstic que els protegeix de l’elucubració abstracta.  Ací teniu una petita antologia:

“Com?, Quan? A on? Els déus no en diuen res.
Tu atén-te al com i no preguntis més.”

“No tots els camins són per tos els caminaires:
mireu com les aranyes se fan camins pels aires.”

“Res me faria més dol
que trobar-me al cel tot sol.”

“Hi ha coses que les coneixeríem molt mellor si no volguéssim conèixer-les tant.”  

“Jo puc prometre ésser lleial, però imparcial no.”

“El món és una campana esquerdada.”

“Mai no estem més lluny del nostre desig que quan ens figurem posseir allò que hem desitjat.”

“El ritme té quelcom de màgic que ens fa creure que el sublim ens pertany.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!