Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

29 de juliol de 2008
5 comentaris

Cafè sol?

Entro a una granja-pastisseria a esmorzar:
– un croissant de xocolata i un cafè, si us plau
– que és per emportar-se?
– [???] no, per menjar-m’ho aquí
– que vol llet?
– no, cafè sol

La pobra xica de la granja sí que necessitava un bon cafè ben carregat, però el que em porta a l’apunt d’avui no és aquest diàleg (digne de “Batalles per la llengua” si fóra en castellà), sinó una altra batalla lingüística que, em temo, he de donar per perduda. Fins fa poc, quan demanaves un cafè sense cap adjectiu se sobreentenia que es volia sol. Per influències ponentines, però, s’ha d’especificar si vols “cafè sol”, “cafè amb llet”, “(cafè) tallat”, etc.

Cada vegada que em fan la pregunteta de marres (“cafè sol?”) em venen ganes d’exhibir la meva vena més irònica:
– no, amb una tassa a sota perquè no es vessi sobre la taula
– no, acompanyat d’una guitarra…
– si em vol fer companyia…
i l’enginy podria produir més respostes.

De manera que guardaré el resistencialisme per causes més nobles i em rendiré en aquest cas concret. Alçaré la bandera blanca al demanar un cafè negre.

  1. Jo un dia vaig contestar “amb una tassa, un plat i una cullereta, si us plau” i un altre li vaig respondre “amb una mica de sucre i una cullereta per remenar-lo”. Tens tota la raó en dir que és una pregunta importada de ponent, abans quan demanaves un cafè tothom entenia que era simplement un cafè.

  2. solsament cafè!!!!  No cal que sigui sol….que és molt trist, millor “un cafè” que sempre es pot compartir o acompanyar, però “un cafè sol” és una mica trist, oi?  🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!