El cas Vilaró

Diu un proverbi xinès (sempre hi ha un proverbi xinès per a tot) que dir una mentida t’obliga a inventar-te després mil veritats per ocultar-la. Jo no sé si s’han dit mentides o no en el cas Vilaró. Precisament això és el que volem saber, però no ho podem assegurar perquè la informació s’ha anat suministrant en comptagotes, a destemps, a trossos i amb contradiccions segons les fonts.

No costava res dir la veritat, tal qual, des del primer moment, fos quina fos. L’endemà ningú no hagués recordat l’assumpte. Però els responsables de donar explicacions van preferir fer-ho d’una manera que s’ha anat imposant amb els anys: informar edulcoradament i amb eufemismes, per tal de que ningú no en tregui l’aigua clara. Això, a la llarga, causa l’efecte contrari al desitjat: que l’opinió pública sospiti o intueixi que hi ha “gat amagat” a l’assumpte i és el que ha passat.

A mi m’és completament igual si el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona estava o no a la plaça d’Espanya, si va ser ferit amb una bala de goma o en una baralla, si els fets van passar a la 1 o a les 2 de la matinada. Jo, com a ciutadà, l’únic que vull és informació immediata i veraç de tot esdeveniment amb transcendència pública. Això és el que no ha fet l’Ajuntament de Barcelona i sí ha fet Vilaweb. Per tant, només em queda solidaritzar-me amb aquesta i desitjar que continuï en la seva línia d’independència, rigor i fidelitat al país.

Un pensament a “El cas Vilaró

  1. El mateix penso: m’és ben bé igual el què feia i deixava de fer el cap de la guàrdia urbana sempre que es depurin responsabilitats si és el cas. Però no m´és pas igual el paperot de l’Ajuntament Socialista de Barcelona en aquest cas, és simptomàtic i indicador de la manera que tenen de fer.
    El millor de tot, l’exemple que està donant Vilaweb i el ridícul espantós en què estan caient els mitjans de comunicació “del règim”…ja no se m’acut com més qualificar-los.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *