Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Hora de parlar (5)

31 de març de 2018

“La massa busca al líder no perquè l’estimi sinó per interès; i el líder accepta la massa per vanitat o per necessitat” (Napoleó Bonaparte o Marlene Dietrich, segons les fonts)   Comentàvem al darrer apunt com d’insòlit, o com a mínim, remarcable, havia estat el fet de que el govern Puigdemont i la coalició que

Llegir més

Hora de parlar (4)

29 de març de 2018

“Desgraciada la generació amb jutges que mereixen ser jutjats.” (El Talmud)   En el període comprès entre setembre (cop d’estat i concentració davant el Departament d’Economia) i desembre (eleccions al Parlament amb reedició de la victòria independentista) de l’any passat es concentren tots els esdeveniments polítics, socials i judicials que determinen la situació actual. Tot

Llegir més

Hora de parlar (3)

27 de març de 2018

“L’obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho” (Plató).   Després de “parlar” amb els budells i sentir amb el cor, és el moment de fer anar el cervell. És francament difícil reflexionar, raonar i aportar algun tipus de conclusions, ja no diguem proposar solucions factibles, a partir de tot el que ha

Llegir més

Hora de parlar (2)

25 de març de 2018

“El primer requisit de la civilització és la justícia” (Freud)   Deia ahir el que em sortia de l’estómac i dels budells cada vegada que he tingut coneixement de determinats fets relacionats amb el procés. Podria haver afegit moltes altres coses i no fa falta endarrerir-se ni 24 hores (25 amb el canvi d’aquesta nit)

Llegir més

Hora de parlar (1)

24 de març de 2018

“La injustícia que es fa a un és una amenaça que es fa a tots” (Montesquieu)   Han passat tres mesos de les eleccions del 21 de desembre i des de llavors pràcticament no he piulat res que tingui a veure amb el convuls moment polític que viu la nostra nació. Si exceptuem un apunt

Llegir més

I tots, tots s’en van

21 de març de 2018

[Avui és el Dia Mundial de la Poesia: aquí en teniu una] Este vaise i aquel vaise, e todos, todos se van. Galicia, sin homes quedas que te poidan traballar. Tés, en cambio, orfos e orfas e campos de soledad, e nais que non teñen fillos e fillos que non ten pais. E tés corazóns

Llegir més

Ja n’hi ha prou, de manifestos

15 de març de 2018

El tema “pensions” començava a ser trending tòpic i això no pot ser. Calia desviar el focus d’atenció i, ¿què millor que alguna actuació contundent i vistosa contra Catalunya? Marchandoooo no una, sinó dues intervencions de piolins, una al Palau de la Generalitat i l’altra a la seu central de l’Òmnium, amb els procediments a l’ús, a saber, potinejar-ho

Llegir més

A mi tampoc em dona la gana

12 de març de 2018

Completament d’acord amb Toni Soler, a l’Ara d’ahir: independentment que es puguin trobar inadequats o escandalosos els comentaris de Lluís Salvadó, amb mi que no comptin per col·laborar en una caça de bruixes contra ell, des del moment en que prenem consciència de com s’ha desenvolupat tot des que el de Sant Carles de la

Llegir més

‘Hiri berdea’

10 de març de 2018

Un lector del bloc efectua un succint comentari al meu apunt sobre Vitòria (La ciutat verda), publicat dimecres passat. Pregunta simplement “i el basc, què?”, que no sé si interpretar com una mera pregunta (interessant-se per l’estat de la llengua en aquella ciutat) o bé és una crítica encoberta al contingut de l’apunt, notòriament laudatori.

Llegir més

Nosaltres també

8 de març de 2018

El 8 de març arriba enguany amb una novetat important: una vaga feminista, convocada per determinats sindicats i associacions per posar en evidència la importància d’una meitat de la població quan deixa, ni que sigui per unes hores, de treballar, estudiar, tenir cura de persones properes o consumir. Aquesta és la pretensió de la mobilització

Llegir més

La ciutat verda

7 de març de 2018

Escapadeta de cap de setmana a Vitòria. La capital alabesa és una ciutat de mides humanes, polida, silenciosa (després explicaré perquè), sembla que molt ben gestionada i, segurament, amb un nivell econòmic superior a la mitjana. Una petita Brussel·les, tant per ser capital funcionarial de moltes administracions com per patir un clima variable i imprevist.

Llegir més

Al Cèsar el que és del Cèsar

5 de març de 2018

No, Bertolt Brecht no va ser qui va dir allò de que primer perseguiren els comunistes, després els jueus, després… fins que no quedés ningú a qui els nazis poguessin perseguir. Dos lectors d’aquest bloc, a qui agraeixo l’observació, m’ho han fet notar en sengles comentaris. La llarga cita erròniament atribuïda a Brecht és, en

Llegir més

Rap indigest

2 de març de 2018

Nova condemna a un cantant de rap. Ahir, Valtonyc; avui, Hasel; demà, qui? Sense entrar a valorar el que diuen, reciten o canten (és un gènere no gaire definit des d’aquest punt de vista), ni èticament ni estètica, és completament inadmissible que a algú el condemnin a dos o tres anys de presó per fer

Llegir més

Fruiteria Streisand

1 de març de 2018

La fruiteria Ton, del carrer Florenci Vives de Tarragona, ha rebut una carta amenaçant el seu propietari que si no retira un llaç groc de la seva botiga patirà un boicot per part dels compradors. La missiva no té pèrdua, com se sol dir. Està redactada en castellà i és, naturalment, anònima, però diu representar un

Llegir més