Espectadors i protagonistes

A la imatge es veu una via ferroviària que es desdobla, permetent prendre camins diferents. La veu en off ens recorda que tenim la capacitat de decidir i ens suggereix no renunciar-hi. Res més, però les darrerament atabalades altes instàncies político-judicials espanyoles han cregut veure-hi, també en aquest innocent vídeo, un anunci del referèndum de l’1 d’octubre, encara no convocat. Són capaços de posar-se a investigar si hi ha alguna conducta sospitosa en el simple fet de decidir coses, que és allò que fa tothom, tota la vida: decidir estudis, aficions, persones, idees… col·lectivitats. Estan paranoics. Ja no saben on han de disparar.

Demà comença la batalla final, ja que parlem de trets. Els darrers vint-i-cinc dies del procés sobiranista, el moment més intens i més delicat. L’aprovació de dues lleis capitals per possibilitat un referèndum amb totes les garanties que alguns continuen regatejant. Que vagin a votar: què millor garantia que una participació massiva? Un Onze de Setembre que, encara, haurà d’assumir el repte de ser històric i de no desmerèixer les anteriors convocatòries. Una redoblada pressió dels enemics de que una societat s’expressi lliurament on tot valdrà, amenaces, recursos, fake news… Una campanya electoral que la volem didàctica, tranquil·la, constructiva. I un referèndum (no una “mobilització” o un “arròs amb coses”) cívic, participatiu, ordenat, alegre, històric, decisiu.

Decisiu: hem tornat a les decisions, aquelles que per a la fiscalia (o el què sigui) fan tuf de sospitosos atemptats a la sacrosanta unidad de España, construïda i mantinguda ja sabem com. En vint-i-cinc dies passaran moltes coses, que faran que siguem alhora espectadors i protagonistes de la història de Catalunya. Quin neguit, quina responsabilitat, quina il·lusió!

[Imatge: fetatarragona.cat]