Una cultura espanyolíssima

Sembla que el nostre “vers lliure”, el conseller Santi Vila, de tant voler anar al seu aire comença a transitar per camins i viaranys desconeguts amb el risc de perdre’s o, el que és pitjor per a ell, no saber exactament a quin lloc vol arribar. La darrera entrevista concedida a un mitjà estatal parlant del sempre polèmic tema dels toros, està guarnida amb afirmacions destinades, no sé si conscientment, a descol·locar als d’aquí i a agradar als d’allà. “El Parlament es va extralimitar amb la prohibició dels toros” o “la cultura catalana serà sempre espanyolíssima” són dues perles deixades anar per un polític que pertany, sobre la lletra, a una formació sobiranista. Per molt vers lliure que sigui, sembla bastant inconseqüent. Es creu o no es creu el procés? Hi col·laborarà lleialment o no? Se suposa que sí, però llavors determinades afirmacions grinyolen molt i molt. Especialment la segona, una opinió formulada de la pitjor manera possible a oïdes catalanes: si el que volia dir és que determinades manifestacions de la cultura catalana o fetes a Catalunya (els toros ho havien estat, la Feria de Abril, què sé jo) formen part també de la cultura espanyola (suposant que això existeixi, que és un altre debat i no senzill), hi podríem estar d’acord, però, per l’amor de Déu, que no digui que la cultura catalana (tota?, també la de Catalunya Nord o de l’Alguer?) és “espanyolíssima”, un adjectiu que no havíem sentit aplicar ni a la Marujita Díaz, quan en ple èxtasi patriòtic s’embolicava amb una estanquera i feia allò amb els ulls.

[Imatge: foto Danny Caminal; www.elperiodico.com]