No ho busqueu al diccionari. Avui: el ‘workshop’.

És la manera pretensiosa i pedant que té el món econòmic i universitari de denominar un taller, és a dir, un curs intensiu de molt curta durada, a vegades d’unes poques hores, de caràcter més pràctic que teòric. Fins no fa gaire també se’n deien “seminaris”, però la paraula cotitza molt a la baixa per raons òbvies i, a més, algú devia caure en l’etimologia de la paraula (busqueu-ho al diccionari).

Aquests tallers o workshops tenen, com s’ha dit, un component pràctic. Pràctic sobretot per al professor, que és qui hauria de donar la classe, que ho deixa tot en mans dels pobres alumnes que se suposa han vingut a aprendre alguna habilitat. Però les noves tècniques formatives s’imposen implacablement: la pluja d’idees (el brainstorming, un altre mot de culte), les discussions en petits grups, la representació teatral de les matèries treballades, les anotacions en fitxes de coloraines… qualsevol cosa que desterri per sempre més la perversa memorització de conceptes i dades o les malignes classes magistrals.  Què hi farem, són els signes dels temps.

[Imatge: gncdcny.org]