De nou en campanya (2: del perquè d’un vídeo del PP)

No sé si va ser Oscar Wilde o algun altre pensador enginyós que va dir una vegada que quan una cosa es posa de moda, deixa de ser una moda. Més o menys aquest és el procés que està seguint el fenomen hipster, que va començar essent una moda (és a dir, original creació d’una minoria) i ha acabat posant-se de moda (és a dir, borreguil seguiment d’una majoria). La prova d’això és que ja hi ha hipsters al PP, que el partit està aprofitant com a material de campanya, en vídeos i xarxes socials, per a diversió de l’opinió pública, sempre tan foteta.

Que el PP sigui també ara el partit dels nois barbuts i clenxinats (crearan la corresponent sectorial?), i que hagi donat al fenomen una certa importància mediàtica resulta una mica xocant. L’única explicació que li trobo és que el partit de la gavina no cerca fer-se el modern, ni que els voti el col·lectiu hipster o similar (difícilment quantificable, per cert), sinó un altre col·lectiu: el de les perruqueries. Assabentats que UDC, el partit de Duran i Lleida, ha proposat una rebaixa de l’IVA en aquest sector professional (no és conya), el PP contraataca amb el vídeo d’exaltació hipster en la lluita per atreure’s el cobdiciat vot del gremi de la pinta i la tisora, molt interessat perquè aquella moda ho continua sent, més que res per fer més caixa.

I així la campanya electoral ha unit novament els polítics i els perruquers, experts en l’art de prendre el pèl a la gent, cadascú a la seva manera.

[Imatge: www.asivaespana.com]