El nen s’ha fet gran

La CUP no ho sap, però des de dilluns és una formació adulta. Vull dir que han de començar a estar a l’alçada del que d’ells s’espera en l’actual moment polític. Que s’han acabat les criaturades o les bogeries d’adolescent, vaja. Benvinguts a la realitat.

Quan dic moment polític em refereixo, òbviament i inevitable, al debat intens i extens sobre si Artur Mas ha de ser investit de nou president o bé ho ha de ser un altre. Valoro en gran manera l’exercici de coherència que suposa que la CUP hagi mantingut, abans i després, la negativa a fer president Mas. El que ja no valoro tant, o més ben dit gens, són les raons que addueixen. Se n’ha parlat prou i no tinc res a afegir: retallades, privatitzacions… Ideologia, tot això és ideologia, i els grans reptes i decisions a prendre que té Catalunya damunt la taula aquests dies no entenen d’ideologia, només de democràcia, de país i de futur, conceptes que uneixen al cent per cent Junts pel Sí i la CUP.

La nostra societat va enviar un missatge ben clar a Catalunya, a l’estat i al món, i aquest missatge no és precisament un vot de càstig al president Mas, sinó exactament el contrari. El poble ja el va investir, en certa manera, el mateix 27 de setembre. La CUP pot mantenir-se en les seves conviccions però que sàpiga que està fent un molt flac favor al procés sobiranista alineant-se, sense proposar-s’ho, amb el bàndol enemic. “Quina mania que teniu amb Mas, sembleu espanyols” li vaig deixar anar l’altre dia a Facebook a un amic meu cupaire, que em va contestar amb un glacial silenci.

Però tranquils, que sempre hi ha solucions per a tot. Circula ja per la xarxa una proposta que consisteix en trobar un president (o presidenta: voto per la Muriel Casals) de consens, del gust també de les capricioses assemblees de la CUP, investit pels 72 diputats “indis”, i compatible amb un conseller en cap que seria, òbviament, Mas. Potser pactar el full de ruta i el programa de govern serà encara més senzill.

Però per aconseguir que aquesta fórmula arribi a bon port (o d’altres que puguin sorgir, i que posarien dels nervis les brigades uniates) cal que la CUP accepti que ha crescut i que assumeixi la realpolitik a què les circumstàncies del moment li dicten. Si les coses es fan com estan previstes i surten bé, en un any i mig tindrem noves eleccions i, en aquelles sí, podrem votar unes formacions per investir un govern amb criteris netament ideològics, com fan tots els estats normals. Perquè també ho serem.

[Imatge: www.ara.cat]