Dos escriptors incòmodes

Han mort amb poques hores de diferència dos escriptors incòmodes, almenys per a mi.

A Günter Grass el vam descobrir amb la pel·lícula El tambor de llauna (prodigiosa interpretació del protagonista: emetran el film per televisió?), basada en la seva novel·la sobre el nazisme, el mateix nazisme amb el qual va tenir una curta relació de ben jove. Un contacte que va mantenir sempre ocult, ell, que es va permetre donar lliçons després de la caiguda del mur de Berlín, amb les quals alguns mai no vam estar d’acord. Un escriptor incòmode.

images (12)

untitled (19)Al seu torn, l’uruguaià Eduardo Galiano també es va fer famós per una novel·la concreta, Las venas abiertas de América Latina, el llibre que un dirigent sudamericà d’esquerra, no recordo quin, va regalar a Barack Obama. Un llibre de lectura imprescindible, cosa que vaig fer en el seu moment, per a aquells que no hi estem del tot d’acord perquè anem d’un pal diferent. Un altre escriptor incòmode.

[Imatges: commons.wikimedia.org, www.taringa.net]