Ara se’n diu ‘vintage’

Aquest matí he visitat a Altafulla la Pleamar Vintage Market. Sota aquest aparatós nom s’amaga una fira d’articles vintage (és a dir, objectes usats bàsicament dels anys 70 i 80), un esdeveniment equidistant d’una fira d’antiguitats seriosa i d’uns encants cutres. El concepte vintage s’ha posat molt de moda entre la gent de moda, valgui la redundància, i la fira d’avui no n’era aliena perquè entre els expositors i els visitants hi proliferaven personatges d’estètica més o menys hipster (cabell engominat, barba cuidada, ulleres de pasta). El públic, majoritàriament de la franja jove, semblava embadalit amb les andròmines posades a la venda (telèfons de disc, menatge de cuina obsolet, bijuteria de fons d’armari…), valorant com a objectes de decoració el que no fa tants anys eren elements ben pràctics (i duradors!) de la vida quotidiana. Entre la quincalla exposada no hi faltaven, convenientment dissimulades, figuretes de porcellana que no gosaríem comprar a un xinès malgrat el seu mòdic preu: però aquí sí que es despatxarà, perquè és vintage.

Perquè l’apunt no quedi massa irònic o incisiu (i perquè el meu amic Jordi M., involucrat en la idea, no se m’enfadi), he de dir que l’esdeveniment no quedava limitat a vendre quatre andròmines del bagul no de l’àvia sinó de la mare, sinó que la complementaven moltes altres activitats musicals i gastronòmiques que, unides al bon temps primaveral i al bonic escenari on tenia lloc (la platja d’Altafulla), han ofert un bon motiu per omplir el matí.

[Imatge: www.naciodigital.cat]