A l’Havana no vaig (resposta a Corfeta)

El meu apunt d’ahir sobre el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Cuba i Estats Units ha rebut un comentari de  corfeta82@hotmail.com (no sé com es diu), que agraeixo i que m’agradaria contestar.

Les reflexions de Corfeta van en la línia, molt habitual, d’equiparar democràcia amb capitalisme a l’hora d’abordar els conflictes polítics. Ni són el mateix ni un ha de comportar l’altre. Són conceptes que pertanyen a estadis diferents. Un país sempre ha de ser (o hauria de ser) democràtic, independentment del seu model socioeconòmic. Corfeta em pregunta quin és el meu concepte de democràcia: només n’hi ha un, el règim que respecta els drets i llibertats més bàsics de la persona, inclosos la d’expressió, la de reunió i la de manifestació, l’existència de partits polítics i eleccions lliures, el respecte a la llibertat sindical, la separació de poders, la independència de la justícia, les garanties processals… No sé si tot això es dóna avui en dia a l’illa dels Castro. Jo no ho sé segur, m’ho imagino, però Corfeta sí que ens en pot fer cinc cèntims, ell que ha estat a la Cuba “autèntica” viatjant en autobús i passant calor.

Completament d’acord amb la crítica que fa de la política exterior nord-americana. Insisteixo: això no treu que a Estats Units es respectin una sèrie de drets i llibertats que ja voldríem instaurats en dotzenes i dotzenes d’altres estats al món, blancs, negres, bruns o grocs.

I finalment volia puntualitzar-li una cosa: jo no deia que els Estats Units siguin clars, em referia a la posada en escena formal de la declaració del president Obama, confrontant-la amb la de Raúl Castro, rònega i un pèl sòrdida, una mica tardo-franquista, per entendre’ns.

[Imatge: cartell de la pel·lícula Week-end in Havana, protagonitzada per Carmen Miranda; decine21.com]