El Malecón espera

Cuba és un país fascinant en molts aspectes, que m’agradaria visitar, però em tinc promès a mi mateix que no hi viatjaré mentre no sigui una democràcia. Aquest objectiu, aquesta intenció, són avui una mica més propers amb l’anunci que han fet els governs de Washington i de L’Havana de refer les relacions diplomàtiques després de cinquanta anys de donar-se l’esquena.

Els temps canvien. La guerra freda ja és història i l’antiamericanisme cubà, sigui polític o econòmic, que tants inconvenients comporta en aquella illa potser s’explica només per mantenir l’orgull que suposa haver fet front a la primera potència mundial durant tants anys. Per la seva banda, el govern dels Estats Units, de la mà del president Obama, ofereix la seva faiçó més conciliadora accedint a aquesta mesura de distensió. Cal aprofitar l’ocasió perquè ben aviat el dirigent mulat podria ser substituït pel menys despert de la família Bush, no massa interessats en les bones relacions amb el règim cubà.

La notícia ha estat donada pels dos màxims mandataris en sengles compareixences públiques. El visionat de les dues intervencions és ben il·lustratiu del que són un i altre règims polítics: la claredat i desimboltura d’Obama contrastaven amb la posada en escena ancien régime de Raúl Castro (lectura cansina, decorat de la sala, tot). Decididament, el règim fa figa. Que es donin pressa amb els canvis, que tinc ganes de passejar-me pel Malecón ben aviat…

[Imatge: Viquipèdia]