No hi ha drets

Ja és casual que un 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, es faci públic l’informe del Senat nord-americà sobre les tortures infligides als presos de Guantánamo. Sota l’eufemisme “tècniques d’interrogatori especial” ja de per sí repugnant, els confinats a aquella base militar d’incert estatus jurídic eren sotmesos a un tracte molt pitjor del que ja havia anat transcendint, per vergonya de molts i desànim de tots en comprovar que el món, lluny d’avançar, retrocedeix a escenaris medievals o casi.

La bona notícia és que aquest informe és el resultat d’una exhaustiva investigació duta a terme pel Senat, és a dir per un organisme públic i democràtic del mateix país implicat en l’escàndol, cosa que demostra que als Estats Units hi ha institucions independents amb els suficients mitjans i les suficients garanties com per portar a terme tasques com la que avui ha sortit a la llum pública. Abans d’escandalitzar-se més del compte convé doncs preguntar-se si a d’altres països es practiquen tortures (la resposta és que malauradament sí) i si aquestes tortures es poden investigar i denunciar públicament al mateix estat on tenen lloc (i la resposta és, òbviament, que no).

Kailash_Satyarthi150px-Malala_Yousafzai_Oval_Office_11_Oct_2013_crop

 

 

 

 

La jornada oficial dels Drets Humans ha tingut encara un motiu per a l’esperança, amb el lliurament del Premi Nobel de la Pau als activistes Kailash Satyarthi i sobretot Malala Yousafzai, aquesta espècie de Mafalda que amb el seu aplom i determinació ha fet més que moltes institucions o ONG per conscienciar la humanitat d’una cosa tan bàsica com el dret dels infants a accedir a l’educació.

[Imatges: Viquipèdia]