Potser no és tan complicat

Vint-i-quatre hores després de la conferència, o així, de Junqueras i vuit dies després de la de Mas, l’opinió pública bull de comentaris, aprovacions, desaprovacions, entusiasmes, decepcions, anàlisis i propostes. Abunden les intervencions dels que ja d’un bon començament tenien un parti pris sobre què cal fer les properes setmanes i mesos i, en conseqüència, es refermen en les seves posicions. Altres, més pragmàtics, optimistes o com n’hi vulgueu dir, tenen (tenim) una altra visió de les properes jugades, que es podria resumir en els conceptes “cal trobar un acord” i “potser no és tot tan complicat”.

D’entre tots els que aposten per aquesta segona manera de veure les coses destacaria la del diputat Quim Arrufat. De nou el partit de les samarretes i les sandàlies és el que està aportant més sentit comú a tot el procés. Diu Arrufat que “no té res a veure anar units i anar en una mateixa llista” que jo particularment tradueixo com “no cal anar en una sola llista per anar units”.

Potser estem donant més voltes del compte a l’assumpte. Potser el problema és que uns i altres no parlen el mateix llenguatge (l’editorial de Vilaweb d’avui va d’això) i tot és una qüestió de perspectives. Potser no és tot tan complicat.