Pujol (no) dóna explicacions

Notes disperses sobre la compareixença d’aquesta tarda de l’ex-president Pujol a la Comissió del Parlament on havia de donar explicacions sobre la seva declaració-confessió:

1) D’explicacions, res de res. S’ha limitat a ampliar la informació que ja havia donat a la seva famosa carta del mes de juliol. Ni dades concretes, ni documents, ni proves de cap mena que ajudessin a la seva estratègia de defensa.

2) Correctes Calvet (ERC) i Iceta (PSC). La cosa ha començat a espatllar-se amb Herrera (ICV) i David Fernández (CUP), extralimitant-se en el seu paper d’interrogadors sobre el cas que els portava a la sessió, i començant a disparar l’artilleria pesada, barrejant-ho tot, comptes familiars, tres per cent, empresaris amics, frau fiscal, omertà, tot. Ha anat d’un tris que Fernández no disparés una sandàlia.

3) Impresentables Camacho i Rivera. La primera, la que es nega a comparèixer ella mateixa a una comissió, s’ha permès com sempre donar lliçons de democràcia, transparència i catalanitat “verdadera”. El segon amb la seva demagògia hàbilment camuflada per una brillant oratòria, s’ha oblidat també d’algun cas de diner a Suïssa, com oportunament li ha recordat Turull (Convergència).

4) En una reacció inesperada i fora de lloc, el compareixent ha contestat a tots amb una filípica que farà història. Ha sortit el Pujol rondinaire del “voleu fer el favor de callar?” de quan renyava els seus, però avui la seva rèplica (destinada a omplir minuts del “Polònia” i de l'”APM?”) ha tingut un punt de llastimós i patètic. En tot cas, no ha fet cap favor a la seva causa particular.

5) Avui no ha sigut el millor dia de la història del Parlament de Catalunya. No hi ha hagut debat, ni s’ha aclarit res i en general tothom ha fet una mica el paperot. Sort que la jornada de demà, històrica com  moltes altres que estem vivint darrerament, farà que la sessió d’avui caigui mig en l’oblit.

[Imatge: Vilaweb]