Territori texà

Moltes vegades la nostra societat (i des d’aquest bloc també) ens hem lamentat del tancament continuat de sales històriques de cinema, de la degradació constant de les multisales (preu, oferta de pel·lícules, accessos, sorolls, crispetes) i de la dificultat de llançar-se a l’aventura d’una oferta atractiva per tots aquells que, habitualment o de manera ocasional, volem veure pel·lícules com Déu mana.

Doncs sí, això és possible. Ahir va reobrir el mític (al cinema tot és mític, també les sales) cinema Texas de Barcelona, conegut després com a Lauren Gràcia, que va tancar, deixant un local on una coneguda cadena valenciana de supermercats hi havia posat l’ull. La iniciativa és del conegut director Ventura Pons, que una vegada més aposta pel país i per la cultura. El nou Texas el composen quatre sales, batejades amb quatre grans nomes del cinema català ja desapareguts (Almendros, Rovira Beleta, Bigas Luna i Guarner), amb 540 butaques. L’oferta seran només pel·lícules de reestrena però recents i subtitulades en català (o en anglès si l’original és català). L’entrada costarà únicament tres euros i no s’hi vindran crispetes ni altres porqueries.

Sí, era possible fer-ho. Ara cal que el públic respongui i faci l’esforç d’anar-hi de tant en tant, inclosos aquells per a qui el territori texà ens queda una mica lluny.

[Imatge: foto Albert Salamé; www.elpuntavui.cat]