Setmana del Llibre en Català 2014

Matí de passejada pel centre de Barcelona. Després de les darreres mobilitzacions contra el visitant de baixa estofa, continuadores de molts altres marrameus contra la mena de turisme que ha de suportar la nostra capital, confesso que avui me’ls he mirat (els turistes, vull dir) amb més prejudicis que mai. Com van vestits, passejant-se a ramats o enfilats en aquells busos virolats, torbant el pas amb bicicletes o palplantats davant de les impersonals botigues de records o dels establiments de restauració que ofereixen infectes productes de tradició aliena. Carrer Argenteria, Via Laietana, baixada de la Llibreteria, carrer del Bisbe… de sobte, una illa nostrada, un oasi de catalanitat en el marasme cosmopolita-internacional: la Setmana del Llibre en Català, davant de la catedral.

Setmana llibre

En atractiva disposició, dotzenes de casetes corresponents a cada llibreria o editorial ofereixen tota la producció de llibres i revistes en català, que sembla que va millorant posicions en un món, l’editorial, doblement assetjat per la competència d’altres llengües més potents i pel sorgiment de noves fórmules de lectura. La Setmana (que en realitat durarà deu dies, fins el dia 14) és com una mena de Sant Jordi sense empentes i sense entitats alienes al país intentant vendre’t una rosa.

Aquest any domina, lògicament la producció al voltant del procés sobiranista i del tricentenari del 1714. La meva tria (perquè, com Sant Jordi, cal comprar un llibre) s’ha apartat d’aquest diguem-ne trending topic del moment, si bé no del tot, perquè he adquirit un llibre de títol equívoc: La pasta per als catalans. Un llibre reivindicatiu. No parla, com podria pensar-se, de sagnies fiscals ni d’arguments per dir adéu als nostres veïns, sinó que és un llibre eminentment pràctic. Es tracta d’una recopilació de dotzenes de receptes de pasta italiana (la meva debilitat gastronòmica) de la blocaire italo-catalana Antonella Speranza (a la imatge). AntonellaEn un altre dels estands m’he fet amb un calendari del 2015, que ja està a tocar, amb fotografies de Barcelona de fa un segle. Una Barcelona ben diferent; no dic millor, només diferent.

Durant la passejada, algunes cares conegudes: Víctor Alexandre, Màrius Serra, Martí Gironell…, diversos actes simultanis, presentacions, debats, entreteniments per la canalla…, possibilitat de prendre’t, com he fet, una cervesa Moritz (naturalment!) a l’ombra… En fi, una estona molt ben aprofitada. Al marxar per agafar el metro, m’esperava de nou l’imperi de la xancleta.

[Imatges: gencat.cat i rac1.org]