La vida és xula

Nova tamborinadeta (no arriba a tempesta) publicitària: aquesta vegada a compte d’un anunci de roba on una noia, tota xula ella, no li fa fàstics a la possibilitat de ser mare (just el dia de l’ídem) i, amb cara malèvola, punxa un preservatiu.

Aquesta vegada les admonicions han vingut de la Conselleria de Benestar, que no troba bé l’espot pel que té de banalització d’una cosa tan seriosa com la responsabilitat en el sexe i en la procreació i pel mal exemple que pot donar a la joventut, principal destinatària de la roba publicitada, que és xula, alegre i primaveral (la roba vull dir, però també la joventut).

No veig jo el motiu de tanta polèmica. Analitzant-ho fredament, si la noia punxa el preservatiu per quedar-se embarassada ho fa al seu risc, conscient i exercint la seva llibertat: no és això el “dret al propi cos” que amb tanta vehemència proclama l’avortisme més radical? Doncs aquí és al revés: mira per on, la xica vol quedar-se embarassada. Què hi farem. Si l’anunci consistís en un home foradant un condó, llavors sí que estarien plenament justificats els marrameus, però no és el cas. Banalització dels mètodes anticonceptius? Sí, d’acord, però és que tota la publicitat, tota, és un gegantesc exercici de banalització dels usos socials, una contínua i indigesta successió de flaixos consumistes a la qual ens hem de resistir tant com ens sigui possible.

L’anunci en qüestió serà una gota més en l’oceà del “compra, gasta, frueix” que se’ns cola a totes hores i per tots els mitjans, i us ben asseguro que l’índex de natalitat ni pujarà ni baixarà el gener de 2015 per molt que la noia de vida xula (sic) s’hagi lliurat a aquesta mena de vudú profilàctic: la influència sobre la societat serà exactament del zero per cent. Que ni el Departament de Benestar es pren massa seriosament la petita polèmica ho prova el fet que s’ha passat tot el cap de setmana per decidir demanar al CAC (l’organisme que jutja els continguts televisius) que examini l’anunci i que consideri una possible retirada… quan probablement ja no l’emetran. En definitiva, quan fou mort el combregaren. I tal dia farà un any.

[Imatge: en lletra ben petita, “ficció publicitària, no ho intentis a casa”: tranquils, que no ho pensàvem fer; www.elhombreanuncio.com]