‘L’Avenç’, 400 números

La revista L’Avenç arriba als quatre-cents números. Això representa trenta-set anys ininterromputs d’una publicació en català, de qualitat i de temàtiques, ens agradi o no, minoritàries com són el pensament, la cultura i la història.

Precisament com una revista històrica va néixer L’Avenç el 1977. D’història dels Països Catalans. Com bé ens ha recordat el company blocaire Jaume Renyer, aquesta precisió territorial va desaparèixer misteriosament, o no tant, després de la sortida al carrer d’uns quants números: problemes d’ordre econòmic i canvis en l’accionariat i en l’equip directiu i de redacció van propiciar aquest canvi, com una de les servituds de la transició política, ara que torna a estar de moda.

La segona transformació del mensual que ens ocupa va esdevenir ja fa uns anys i va consistir en obrir-se a camps més genèrics del pensament i de la cultura, en un moment en què la disciplina històrica, en el seu vessant més divulgatiu, ja quedava coberta per Sàpiens. El flanc del passat continuava cobert també amb els Plecs d’història local, que donen compte de l’abundant treball d’investigació que duen a terme universitats i centres d’estudis sobre la memòria històrica dels nostres pobles i ciutats.

En sóc subscriptor des del primer número. Enhorabona i que per molts anys puguem mensualment gaudir del nivell i la qualitat dels seus continguts.

[Imatge: portada del número 383; www.lavenc.cat]