Els nostres brots verds

Un amic meu ha assegurat a Twitter plorar d’emoció al contemplar les imatges de la gernació de manifestants a Palma ahir diumenge, acomboiada per altres concentracions a Maó, Eivissa, Formentera, Barcelona… Potser no h’hi ha per tant, però també en això tothom és ben lliure de donar llibertat als seus sentiments. Efectivament, les riuades verdoses de gent desfilant (col·lapsant, més aviat) els carrers de la capital mallorquina, ens produeixen a tots una barreja de satisfacció (veure com la societat és capaç de redreçar-se emmig de tanta agressió governamental) i d’esperança (abans, una via groga al Principat, ahir diumenge, una multitud verda… de quin color serà la manifestació festiva al País Valencià demà?).

Tampoc no seria bo precipitar-se i treure conclusions equivocades. Sense ganes d’aigualir la festa, tot el contrari, cal recordar que en la manifestació d’ahir confluïen diverses protestes: una d’específica contra l’anomenat TIL (decret de trilingüisme contra la immersió lingüística), una altra de tota la comunitat educativa contra la política d’ensenyament del govern Bauzá, i una altra encara de més genèrica contra l’actual estat de coses, digueu-li retallades, estretors econòmiques, corrupció, democràcia de baixa qualitat, etc. Però tot i així de cap manera es pot llevar importància a la marxa d’ahir perquè s’hi va respirar un ambient que ja coneixem en altres latituds: il·lusionant, pacífic, festiu, familiar, participatiu… i perquè anuncia un canvi de paradigma també en territoris encara més sofers que els nostres.

La nostra societat està decidida a prendre el timó de la seva història. Aquests brots sí que són verds (i els de les Illes ho són literalment). Viurem grans canvis en les properes dècades. Serà emocionant. Llavors potser sí que tots plorarem d’emoció com el meu amic.

[Imatge: www.xarxaindepe.org]