Postal de Fuerteventura (i 3: mirades)

El quart dia toca visitar alguns punts de l’interior de l’illa. Visito la població de Tuineje, amb la seva església, tota blanca. Ens dóna la benvinguda l’estàtua d’un camell plantificada en un extrem de la plaça. Més amunt trobem Antigua, que havia estat capital de l’illa, i que també presumeix d’una preciosa església del segle XVIII.

De tornada cap al sud, parada a les platges de Jandía. Una línia divisòria separa la zona dels banyistes de la zona dels surfistes: com que hi ha tanta extensió de sorra, no hi ha motiu de disputes, però cadascú té el seu lloc reservat. Fuerteventura és un paradís per als amants del surf, fet que ha originat una important indústria de serveis i marxandatge: adquireixo una samarreta d’aquest estil.

Abans d’arribar a l’hotel, passem per una rotonda amb un curiós grup escultòric format per un bon grapat de nens mirant absorts cap a munt, tots en la mateixa direcció. Una placa informa de qui és l’autora, una tal Lisbet Fernández, i de l’alcalde sota el mandat del qual es van instal·lar les escultures. Un alcalde molt aficionat a aquesta activitat ja que, com es pot comprovar tot passejant per Morro Jable, hi ha multitud d’escultures urbanes (d’aquestes metàl·liques que s’han posat tan de moda) repartides pels seus carrers, totes amb la corresponent placa recordant als votants (perdó, als ciutadans) qui les va fer posar.

En fi, s’acaba la meva estança a Fuerteventura, massa curta. El viatge de tornada a la península em reserva una sorpresa digna de que consti al bloc. Al mateix avió viatgen els jugadors de la Unión Deportiva Las Palmas. Mentre entaforen les seves pertinences als maleters, es van distribuint pels seients de l’avió, entre riallades i bon humor. Potser ja intueixen els dos gols que demà marcaran al pobre Girona…

[Imatge: els nens de la rotonda; foto: www.panoramio.com]