Gogistes Tarragonins

Només unes ratlles, entre tantes notícies sobre consultes, vies, cadenes i campanes, per recordar que l’associació Gogistes Tarragonins ha estat guardonada amb el Premi El Balcó 2013 per l’Òmnium Cultural del Tarragonès.

Ja que parlo de campanes, també el goig és d’aquells elements religioso-populars que han quedat injustament superats per la nostra societat, tan respectuosa per segons quina mena de tradicions i tan desdenyosa per altres. I, insisteixo, és una injustícia que aquesta mostra de cultura, en tots els seus vessants, literari, artístic, espiritual… coneguda com a goig sigui considerada per molts (no ho diuen, però ho pensen) una cosa de beats, de gent de crosta i carrinclona. 

Gogistes Tarragonins va néixer el 1981 de la mà de Jordi Morant Clanxet, estudiós dels goigs que el 1967 ja havia publicat una primera aproximació a aquest gènere literari: Iconografia de Tarragona. Recull de goigs. Dedicats a difondre la cultura, la fe i la tradició, els gogistes tarragonins recullen, actualitzen, editen i, fins i tot, composen goigs nous (lletra, dibuix i música), i no només fan goigs, també auques, recordances, llibres i col·laboracions. El catàleg de l’associació comptabilitzava 966 publicacions l’abril de 2013 (darrera font de què disposo).

Enhorabona als guardonats. Per acabar, heus aquí un petit fragment dels Goigs en alabansa del gloriós Martyr Sant Magí…, respectant la grafia prefabriana, un dels molts encants del gènere que ens ocupa:

Puix miracles cada dia
Lo Senyor obra per Vos:
Ohíu al que en Vos confia
Sant Magí molt gloriós.

La Divina Omnipotencia
Volgué, que en una montanya
De la alta Brufaganya
Feffeu áfpera penitencia;
Hont vos hora nit, y dia
L’Orde de Predicadors:
Ohiu al que en Vos confia, &tc.

[Imatge: capçalera dels goigs citats, publicats el 1778; edició facsímil feta per Gogistes Tarragonins el 1981]