‘El estudiante’

Un noi argentí de províncies es matricula a una universitat de Buenos Aires i ben aviat se sent més atret per l’activisme polític que pels estudis. La pel·lícula narra com el jove, tant intel·ligent com idealista, es va fent un lloc a una mena de sectorial universitària apadrinada per un veterà polític de tornada de tot. El protagonista, que es diu Roque Espinosa, anirà coneixent quin pa s’hi dóna si el que un vol és dedicar-se a la en teoria noble activitat política.

El panorama que dibuixa el film és per apretar a córrer: instal·lacions i aules plenes de proclames polítiques de tots colors, “estudiants” interrompent les classes amb caduques consignes, sensació de desgovern i absència total d’excel·lència acadèmica… Res que no haguem patit tots els que hem tingut la sort d’anar a la universitat en un moment o altre de les nostres vides.

La pel·lícula està bé, però formalment és una mica feixuga: escenaris més aviat depriments, molts primers plans, la càmara enganxada al clatell del protagonista seguint-lo, i un so directe amb diàlegs en un lunfardo genuí, trufat de boludos i de hijos de puta, que a vegades costen d’entendre bé. Malgrat tot, es deixa veure: però només es pot fer al cinema Boliche de Barcelona, per posar-ho ben fàcil a la gent dita de comarques.

[Imatge: www.cinedor.es]