Línia 2, hotel i domicili, visa sí

El metro de Madrid i una companyia de telefonia (que comença per ve baixa) han arribat a un acord perquè tant la línia 2 (Las Rosas – Cuatro Caminos) com singularment l’estació de Sol duguin unit el nom de la companyia. Serà la primera vegada a Europa que un patrocini publicitari d’aquestes característiques s’apliqui a una línia de metro sencera. Durant uns mesos, la mateixa estació de Sol ja va lluir associada una coneguda marca de mòbils (aquesta comença per essa).

Implacablement, el capitalisme més desacomplexat va estenent els seus tentacles i les seves maneres de fer, sense manies, ocupant, envaint, literalment comprant, qualsevol racó de la societat. Res no s’escapa a aquesta estratègia: esdeveniments de tot tipus, festivals musicals, clubs esportius, equipaments culturals i, qui ho havia de dir, línies de metro. Ja fa molts anys que el Joventut de Badalona du associat el nom d’un patrocinador, la lliga espanyola va precedida d’una entitat bancària, fins i tot un teatre de Barcelona es diu igual que una marca de xampany, la que li aporta les virolles.

No entro en el debat de si és necessari o no arribar a aquests extrems. Les necessitats econòmico-financeres de cada afectat concret són les que són, però no puc evitar un acusat sentiment de tristesa cada vegada que m’assabento que el nom d’una institució, potser amb una història gloriosa, o d’una samarreta esportiva, que hauria de ser intocable, o un espai patrimoni del conjunt d’una societat, la que sigui, duran a partir d’ara unida, cosida o enganxada com una lapa una cosa tan rastrera com una marca comercial. Hi ha qualcom de prostitució en tot plegat, i tothom ho assumeix pràcticament sense immutar-se.

[Imatge: tant costa respectar un nom que aviat farà cent anys?; www.absolutmadrid.com]