Això degenera

Ja han aconseguit que el Parlament de Catalunya s’assembli una mica més al Congrés dels Diputats, amb les seves bronques i els seus “pitotes” com diuen ells. Ahir va ser l’enfrontament entre un diputat de la CUP i un altre de Ciudadanos (generat, per cert, per una qüestió que no tenia res a veure amb l’activitat parlamentària). També aquesta setmana se les van tenir un altre diputat de la CUP i un del PP; aquest darrer, portat per la paranoia persecutòria, va entendre com una amenaça el que només era una ironia del noi de la samarreta, però els crits i els dits alçats no van faltar. No fa gaire, vam sentir com un altre diputat del PP cridava com un energumen (i, significativament, en castellà) mentre intervenia a l’hemicicle. Enmig de tot això, és casi entendridora la guerra de cartells als despatxos de la CUP i de Ciudadanos. Una criaturada.

Hi va haver una època en què el Parlament de Catalunya era un model d’urbanitat i bones formes. La correcció era exquisida. Primava l’elegància, la ironia, el respecte a l’adversari… Parlo dels anys trenta (el verdader “oasi català”) i parlo també de legislatures recents. Massa bonic per durar tota la vida. Calia “espanyolitzar” com fos la primera de les nostres institucions i alguns ja s’hi han ben posat, amb petites accions de crispació hom diria que perfectament programades (potser els 10 milions del CNI serveixen també per a això).

I mentre els aires mesetaris envaeixen el palau del Parc de la Ciutadella, alguns diputats catalans responen de manera ben diferent al Congrés. L’intent de parlar-hi en català per part d’ERC (que pot semblar una provocació quan hauria de ser el normal exercici d’un dret bàsic) va ser avortat sense contemplacions. La nota de catalanitat, el sentit de l’humor que no s’hauria de perdre mai, la va donar Alfred Bosch. Quan el president de la Cambra, aquell senyor malhumorat que ara no recordo com es diu, el va expulsar, Bosch li va preguntar, amb murrieria: “¿pero me expulsa de la tribuna o del hemiciclo?”. 

El president no va captar la broma, naturalment. Som dues nacions diferents, no hi ha cap mena de dubte. 

[Imatge: www.tarragona21.com]