1.500 temps

La revista El Temps ha arribat a les seves primeres 1.500 setmanes de vida. Superant totes les adversitats possibles (una iniciativa valenciana destinada a allò que diem “espai de comunicació nacional”, la incertesa de tota aventura empresarial, la irrupció de les noves tecnologies…), la revista ha superat i amb nota el repte, aquell repte que va merèixer l’escepticisme irònic d’un Joan Fuster que va invertir una sola pesseta en el projecte.

Doncs l’aventura continua, i ho fa renovant-se, com ja havia fet en altres ocasions, ampliant accionariat, amb nou director (Vicent Sanchis, nou però amb molta mili) i venent-se als quioscos després d’un temps d’estar-ne absent. El que no canviarà és la seva atractiva i acurada presentació, la qualitat dels seus col·laboradors i el seu ampli ventall ideològic.

Ja vaig parlar en una ocasió anterior d’aquesta revista, de la qual sóc subscriptor de fa anys, de manera que avui únicament em toca felicitar el seu equip editorial i unir-me a la bufera d’espelmes que ens proposa l’acudit del Gat Invisible, una de les millors seccions del setmanari. Sense paraules, se li entén tot.

[Imatge: portada del número 1.500, obra de Genovès; www.eltemps.cat]