Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

‘Tu quoque, CUP?’ (continuació)

25 de febrer de 2013

El que faltava pel duro. La CUP de Valls va contractar Método 3 per a una investigació sobre el patrimoni del pare de l’alcalde Batet. M’hagués agradat molt burxar en la petita ferida i criticar que els nois de la samarreta també entressin en el joc de l’empresa d’espionatge de moda, i que tots els

Llegir més

Francisco I. Madero o els centenaris invisibles

22 de febrer de 2013

A falta d’idees per a un apunt (tant les meves musses com jo mateix ens neguem a parlar de corrupció, micròfons o lassanyes de carn de cavall), se m’ha acudit consultar la senyoreta Vikipèdia, qui m’ha proporcionat la informació de que avui, dia per dia, fa cent anys de l’assassinat del primer president del Mèxic revolucionari, Madero.

Llegir més

Abdicar del rigor (a propòsit d’un article de Vilaweb)

20 de febrer de 2013

En ocasió de la sorprenent afirmació de Pere Navarro de que el rei hauria d’abdicar (que els padrins del PSOE s’han apressat a desautoritzar), Vilaweb es treu de la màniga un article, titulat “Les tres il·legitimitats de Juan Carlos compliquen l’abdicació”, que no em resisteixo a comentar. És difícil trobar un altre article (sense signar, com

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (50: el de Durex Mutual Climax)

18 de febrer de 2013

L’escena. Dues platines de tocadiscos. La de l’esquerra, que representa una dona, deixa anar una música al ralentí, mentre que la de la dreta, l’home, sona amb més revolucions del compte. Només l’aparició del producte publicitat (un preservatiu) fa que les dues músiques s’acompassin al mateix ritme. El missatge. Per si algú no ho hagués

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (49: tots, absolutament tots, els del Banc de Sabadell)

13 de febrer de 2013

Les escenes. A vegades són sofàs, a vegades taules, a vegades escenaris naturals, però en tots els casos apareixen patums dels més diversos sectors socials filosofant sobre el diví i l’humà. Que ara recordi, hi han passat Guardiola, l’Àngels Barceló, en Quim Monzó, la Ruscalleda, el noi aquell de Mishima, el Tricicle, el doctor Dexeus… aquesta setmana

Llegir més

Benet XVI, fins aquí ha pogut

12 de febrer de 2013

– (Tieta) Què han dit a les notícies?– (Jo) Doncs que el papa renúncia, deixa de ser-ho– (Tieta) Quina sort! Ell que pot! Doncs sí: ha pogut. No només perquè ho permeten les normes canòniques, que això ja ho sabíem, sinó perquè s’ho ha pogut permetre, en un gest autènticament sobirà i una mica contra

Llegir més

Tarragona, Carnaval 2013

9 de febrer de 2013

Desafiant la crisi i un temps més quaresmal que carnavalesc, les colles d’una ciutat tan poc carnavalera com Tarragona han desfilat un altre any, mostrant al respectable una rua més vistosa del que ens temíem.  La Rambla Nova estava ben animadeta, amb majoria de curiosos i una minoria amb disfresses previsibles (barrufets, policies, caputxetes vermelles,

Llegir més

Dijous Gras

7 de febrer de 2013

Avui va de records. A la meva infantesa barcelonina no existia el Carnaval: estava prohibit. L’únic dia especial d’aquest període previ a la Quaresma era el Dijous Gras, un dels pocs dies de l’any escolar en que no fèiem classe per la tarda, sinó una mena de festa al pati, on berenàvem un entrepà de

Llegir més

‘Lincoln’

6 de febrer de 2013

La pel·lícula narra els últims temps de la presidència d’Abraham Lincoln, aquells en què malda per fer aprovar l’esmena constitucional d’abolició de l’esclavitud alhora que ha de posar fi a la Guerra de Secessió. Paral·lelament, ha de conviure amb els problemes que li ocasionen un fill que es vol dedicar a la milícia i una dona

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (48: un de Gallina Blanca)

5 de febrer de 2013

L’escena. Primeríssim pla de diferents viandes, verdures, cuixes de pollastre… submergides en aigua bullent. La veu en off ens informa que el caldo (que és el producte publicitat) ja no es fa de pressa i corrents, sinó molt lentament. El missatge. Com acostumen a fer aquest tipus d’empreses alimentàries, de tant en tant els dóna per

Llegir més

Les filigranes dels Gaudí

4 de febrer de 2013

Està vist que no podem tenir uns premis cinematogràfics normals, potser perquè el nostre país no ho és, de normal, encara. Morta i enterrada l’estupefacció que em va causar l’assabentar-me que els premis s’anomenarien Gaudí, un personatge tan lligat al món del cinema com Goya, i superada la vergonya aliena de la gala de l’any passat

Llegir més