Espavilar-se, lligar i sortir d’Espanya

LA CRÒNICA

Míting central a Reus. L’Orfeó Reusenc ple, amb gent dreta. Presenta l’acte l’amic Cesc Invernon, que aprofita per referir-se a l’estúpid anunci del PP, on s’insinua que en una Catalunya independent s’hauran de traduir els cognoms, recordant que els tres candidats del tríptic electoral es diuen López (Tena), (Albert) Pereira i (Caritat) Garcia. Tres cognoms de la Catalunya profunda, com es pot comprovar. Seguidament, dóna la paraula al cartell de luxe preparat per a l’ocasió.

Primerament, Núria Cadenes, que lentament va millorant la seva ténue (ha desat a l’armari aquelles espantoses espardenyes blau elèctric que duia fa dos anys). Entusiasta com sempre, la Núria ens recorda que la independència no és una cosa que només veuran els nostres fills o néts, sinó que és imminent i la veuran també les generacions més veteranes (“espavila, nena!” li va etzivar una àvia fa uns dies).

La segueix, en el bon sentit de la paraula, l’Albert Pereira, cap de llista de la demarcació (o sigui , la província, no sé perquè s’amaga la paraula), introduint un interessant paral·lelisme entre el vot útil i el ligue en una discoteca: votar l’opció teòricament majoritària és com anar-se’n amb la noia lletja i fàcil, que no t’agrada i et defrauda la mateixa nit.

Clou l’acte Alfons López Tena, exhibint al trau una enorme xapa amb l’estelada, com fan els candidats nord-americans. És notòria la influència que està tenint aquell país en aquestes eleccions. ALT, com també se’l coneix, està avui en plena forma i durant prop d’una hora parla de tot, del país, d’Europa, dels altres partits, d’història, d’economia, de processos d’independència, del Parlament, què-sé-jo. Arriba un moment que ha de demanar perdó per no ser més “mitiner”: ara és el moment de treballar, diu, ja vindrà l’hora dels sentiments. És un home que va per feina, això és evident.

VIST I SENTIT

“Alfons, treu-nos d’Espanya”. Llegenda d’un cartell que algú del públic exhibeix durant l’acte d’ahir a Reus. Més enllà de la divertida ocurrència, que López Tena respon amb complicitat, hi ha la constatació que som un país on tot ho han de fer els altres. D’Espanya en sortirem quan la majoria dels catalans ho vulgui, no per la solitària actuació d’una persona, per molta vàlua i preparació que tingui (que les té). I això val tan per Tena com per Mas, aquell que ens vol obrir les aigües del mar Roig per conduir-nos a la terra promesa.

PERSONES I PERSONETES

El cap de llista convergent, Albert Batet, és l’alcalde de Valls. De manera ben original, no es cansa de repetir que ell és casteller i que el projecte polític que defensa és com un castell, que ha de començar per una bona pinya. Molt bé, però, com encertadament han dit els seus adversaris, el problema de Convergència i Unió és que ningú no sap quin castell vol aixecar. Als cartells electorals, Batet apareix mirant psicotròpicament en un punt indefinit de l’horitzó, potser allà on ens conduirà Moisès Mas a partir del 26 de novembre.

AGENDA

Dilluns, 12 de novembre, 20:00
A l’Auditori Municipal de l’Arboç, conferència “El català ha de ser única llengua oficial a la Catalunya independent?”, amb Núria Coral, candidata de Solidaritat, i Pau Vidal, filòleg.

Dilluns, 12 de novembre, 20:00
Al castell de Masricart, de la Canonja, acte electoral amb Albert Pereira i Cel Font.

Dimarts, 13 de novembre, 20:00
A les dependències municipals de la platja de Calafell, acte electoral amb Albert Pereira, Núria Coral i Plàcid Rosaleny.

[Imatge: el candidat de SI a la presidència de la Generalitat, Alfons López Tena, en un moment de l’acte de Reus; www.solidaritatcatalana.cat]