Contra les lleis d’excepció? Sí, però…

No acabo d’estar d’acord amb l’editorial d’avui de Vilaweb. A veure si he entès el raonament. Volen aplicar les mesures antiterroristes als actes vandàlics de carrer, com els que van tenir lloc a Barcelona dijous passat, i com que s’està en contra de la filosofia de la legislació antiterrorista, es critica que s’endureixin les mesures per evitar els esmentats actes.

Sempre he discrepat de les legislacions antiterroristes (o mesures d’excepció, per usar la terminologia de Partal a l’editorial), sobretot des del moment que van sobrepassar el límit per al qual estaven concebudes, la repressió de fets criminals, per abastar camps que una democràcia hauria de protegir sempre i en tot lloc. Parlo dels drets d’associació política o de reunió, parlo de la llibertat de premsa, etc. Des del moment en què, amb l’excusa de la violència terrorista, es van començar a prohibir partits polítics, impedir candidatures electorals, tancar periòdics, etc., malament rai.

El que no acabo d’entendre és que ara es desaprovi un enduriment de les penes per actes de violència al carrer, només perquè la filosofia que inspira aquest enduriment és la mateixa que la legislació antiterrorista. Què hem de fer, doncs, per evitar l’acció d’encaputxats, perfectament organitzats com s’ha vist, trencant aparadors, saquejant botigues, cremant contenidors o fent malbé tot el què troben al seu pas com uns Àtiles del segle XXI? Alguna altra idea que no sigui la de criticar un ministre, encara que sigui del PP?

[Imatge: www.directe.cat]